Internacional 21/12/2019

Croàcia vota amb la pressió de la ultradreta

Les enquestes apunten a una segona volta amb tres candidats, entre ells la presidenta actual

Ara
2 min
La conservadora Kolinda Grabar Kitarovic mostra la seva alegria en un dels últims mítings de campanya, a Zagreb

BarcelonaCroàcia assumirà a partir de l'1 de gener la presidència rotatòria del Consell d'Europa amb el risc que encara no hagi resolt la incògnita de qui recollirà el relleu de la flamant primera ministra finlandesa, Sanna Marin. Tres són els candidats que tenen possibilitats per a les eleccions presidencials de demà diumenge però les enquestes donen uns resultats tant ajustats que aboquen a una segona volta, el 5 de gener del 2020.

Per una banda, Kolinda Grabar-Kitarovic, de 51 anys, que opta a un segon i últim mandat per als conservadors de la HDZ i, per l'altra, el socialdemòcrata Zoran Milanovic, un ex primer ministre de 53 anys, eren els clars favorits. Però durant la campanya ha emergit la figura de l'independent Miroslav Skoro, un cantant de 57 anys que pot trencar el bipartidisme tradicional i condicionar futures aliances de cara a les eleccions generals de l'any vinent. Skoro ha sabut mobilitzar el vot ultranacionalista i d'extrema dreta, que li ha permès estar frec a frec amb els altres candidats la vigília de l'obertura de les urnes.

Aquesta ha estat una campanya marcada, precisament, pel nacionalisme, la corrupció i l'emigració. Una enquesta revela que gairebé tres quartes parts dels quatre milions d'habitants del país estan decebudes amb el rumb de l'economia i la política. En aquest sentit, Croàcia és el segon país més empobrit de la Unió Europea i any rere any pateix l'èxode de la seva joventut, que creua la frontera buscant perspectives de futur, sobretot a Alemanya.

Durant la campanya, la presidenta en funcions ha demanat als croats que es quedin al país, prometent-los que podran guanyar fins a 8.000 euros –10 vegades el salari mitjà– treballant des de casa per a empreses estrangeres gràcies als acords que ella mateixa ha afirmat. No obstant això, la candidata no ha aclarit si la quantitat serà mensual o anual ni els detalls o terminis d'aquest programa, informa l'agència Efe.

Un fals 'outsider' populista

Però a Skoro, que va ser militant de la HDZ, l'ha beneficiat el discurs –fals– d'outsider de la política, capaç d'acontentar els indignats, que segueix el guió del populisme més ortodox i expressa la voluntat de trencar amb el bipartidisme que ha controlat el país des de la fi de la guerra. Les seves propostes ultres han fet que Grabar-Kitarovic s'inclini cap a unes posicions més extremes, mentre que el candidat laborista es percep ja com el gran derrotat entre la joventut i els insatisfets per la política actual croata.

L'ultra Miroslav Skoro en un míting electoral

La polèmica ha envoltat també la campanya de Skoro, que s'ha atrevit a posar sobre la taula una de les ferides recents del país, membre de la Unió Europea des del 2013. El candidat s'ha mostrat partidari de concedir l'indult a l'ultra Tomislav Mercep, condemnat per crims de guerra.

Tot i que la presidència té un paper gairebé cerimonial, les eleccions d'aquest diumenge es perceben com un termòmetre polític de cara a les legislatives de l'any vinent, així que una victòria de l'actual presidenta suposaria un baló d'oxigen per a la seva HDZ, que lidera un govern en minoria amb els liberals i que depèn en excés de l'aritmètica parlamentària.

stats