El Constitucional francès censura les mesures de la llei d'immigració imposades per la dreta

ParísLa victòria final és per al president, Emmanuel Macron. El Consell Constitucional francès ha censurat aquest dijous el 40% dels articles de la nova llei d'immigració, aprovada al desembre enmig d'una gran polèmica per la seva duresa i per haver comptat amb el vot de l'extrema dreta. Macron guanya perquè la majoria de mesures tombades pel Constitucional són les que havia imposat la dreta tradicional –el partit dels Republicans– a canvi de votar a favor de la reforma. Amb aquesta retallada, el text resultant és força semblant a la proposta inicial que va presentar el govern francès.

De fet, va ser el mateix president qui va decidir portar el text al Consell Constitucional després que les negociacions amb els Republicans obliguessin a endurir-lo amb mesures que alguns ministres i una part dels socis parlamentaris de Macron no veien amb bons ulls, com dificultar l'accés a les ajudes socials als estrangers o considerar delicte la immigració irregular. Era una maniobra tàctica calculada i cínica -però també arriscada- per aconseguir el que finalment ha passat, que les mesures més dures per als estrangers que viuen a França siguin eliminades de la llei.

Durant la tramitació, tant el president com el ministre de l'Interior i artífex de la llei, Gérald Darmanin, ja van advertir que les noves mesures no passarien l'examen. "Són manifestament i clarament contràries a la Constitució", afirmava aleshores el ministre parlant de les mesures que ell mateix havia acceptat afegir al text legal. El Consell Constitucional, un òrgan format pels anomenats savis, quatre antics responsables polítics –com els exprimers ministres Laurent Fabius i Alain Juppé– i cinc juristes, li ha donat la raó. "El Consell valida tot el text del govern", ha escrit Darmanin aquest dijous a la xarxa social X.

Mesures polèmiques

El Consell ha censurat parcialment o totalment 37 dels 86 articles de la llei, alguns perquè topen directament amb la Constitució francesa i uns altres -la majoria- perquè l'òrgan considera que són mesures que no tenen cabuda en aquesta llei. Per un motiu o altre, decauen les mesures més polèmiques: l'enduriment de les condicions per al reagrupament familiar i de l'accés a les prestacions socials (ajudes familiars o ajudes a l'habitatge, entre altres), la imposició d'un dipòsit als estudiants estrangers extracomunitaris, l'enduriment d'algunes condicions per accedir a la nacionalitat francesa i les quotes migratòries.

En canvi, els savis han donat el vistiplau a articles defensats pel ministre de l'Interior, com les mesures per facilitar l'expulsió de migrants en situació irregular. El fet que gairebé totes les mesures que van imposar els Republicans hagin estat tombades ha portat el líder del partit conservador, Eric Ciotti, a acusar el Consell Constitucional de ser un òrgan polític i a demanar una reforma constitucional. "Han fet un examen polític i no de dret", ha assegurat. Els Republicans també han demanat al govern que posi damunt la taula un segon projecte de llei d'immigració.

Crisi de govern

L'enduriment del text va comportar al president dures crítiques internes dels ministres més progressistes i va forçar la sortida del govern de la primera ministra, Élisabeth Borne. El nou executiu encapçalat per Gabriel Attal està més escorat a la dreta que abans, amb la incorporació de ministres procedents de partits conservadors, com la titular de Cultura i exministra del govern de Sarkozy, Rachida Dati.

Crítiques de l'extrema dreta

Les reaccions de l'extrema dreta no han trigat. Pocs minuts després de fer-se pública la decisió del Constitucional, el líder de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, ha parlat de "cop de força dels jutges" i ha reclamat un referèndum sobre la immigració –irregular, s'entén– a X.

Després de la tempesta política causada pel vot favorable de l'extrema dreta de Marine Le Pen –el Reagrupament Nacional–, el president francès va decidir no promulgar la llei a l'espera de la decisió del Consell Constitucional. Ara ja es preveu que Emmanuel Macron promulgui la polèmica llei i entri en vigor suavitzada. L'executiu espera poder girar full a la crisi política que va suposar primer el rebuig de la llei a l'Assemblea Nacional i després l'aprovació gràcies als vots de l'extrema dreta.