Internacional 27/04/2022

Cinc anys més de presó per a Aung San Suu Kyi en una nova condemna de la junta birmana

La Nobel de la pau té encara una desena de casos oberts i s'enfronta a dècades entre reixes

3 min
Aung San Suu Kyi, en una imatge d'arxiu

BarcelonaL'exlíder birmana Aung San Suu Kyi ha estat condemnada a cinc anys més de presó en una nova sentència de la junta birmana, al poder des del cop d'estat del febrer del 2021. Aquest últim veredicte, que arriba després d'un nou procés totalment opac, se suma a diverses condemnes anteriors que, en total, sumen 11 anys de presó per a la Nobel de la pau, que en té 76. El tribunal l'ha declarat culpable del primer dels onze càrrecs de corrupció presentats en contra seva per la junta militar, que la podrien acabar condemnant a dècades entre reixes i impedir-li, així, qualsevol possibilitat de tornar a la política.

El desembre passat va ser condemnada per incitar a la dissidència contra l'exèrcit i infringir les normes de salut pública per la pandèmia de covid-19, i al gener també va ser declarada culpable per possessió de sis walkie-talkies que haurien estat importats il·legalment i utilitzats sense permís, segons la declaració policial. Ara, el tribunal l'ha considerat culpable d'haver acceptat 600.000 dòlars i 11,4 quilos d'or en suborns de l'exgovernador de l'antiga capital, Rangun, Phyo Min Thein, que ha testificat en contra d'ella.

Des de la seva detenció el dia del cop d'estat , Suu Kyi ha estat retinguda en parador desconegut. Després de les condemnes anteriors, el cap de la junta militar, Min Aung Hlaing, va dir que podria quedar-s'hi, i aquest dimecres, el portaveu de la junta, Zaw Min Tun, ha afirmat a l'agència AFP que "es mantindrà sota arrest domiciliari" i que té "bona salut". L'exlíder birmana, que nega els càrrecs, ja va passar 21 anys en arrest domiciliari durant la dictadura militar, entre el 1989 i el 2010.

El tribunal que la jutja va ser creat específicament per a Suu Kyi i altres membres electes del govern civil enderrocat ara fa poc més d'un any, i totes les vistes han sigut a porta tancada i sense accés a la informació. El règim militar prohibeix als advocats de Suu Kyi parlar amb els mitjans de comunicació, que tampoc han pogut accedir a cap dels judicis contra l'activista. Segons Efe, els seus propis lletrats no han pogut reunir-se aquest dimecres amb l'acusada.

Atac a una democràcia incipient

"Els dies d'Aung San Suu Kyi com a dona lliure s'han acabat", ha lamentat Phil Robertson, subdirector a l'Àsia de l'ONG Human Rights Watch, que ha qualificat les acusacions de corrupció de "falses". Robertson ha afirmat que les condemnes de la junta militar "poden equivaldre a una cadena perpètua, tenint en compte l'edat avançada de la líder birmana". "Destruir la democràcia popular a Birmània també significa desfer-se d'Aung San Suu Kyi, i la junta no deixa res a l'atzar", ha conclòs.

Suu Kyi –filla del general assassinat Aung San, que va lluitar per la independència respecte de l'Imperi Britànic– va encapçalar a finals dels anys 80 el moviment en contra de la dictadura castrense, que va governar durant cinc dècades, des del 1962 fins al 2011. Els anys següents, Birmània va experimentar amb una democràcia incipient i fràgil liderada pel partit de Suu Kyi, la Lliga Nacional de la Democràcia, que els militars van tornar a estroncar l'any passat. Des de llavors la situació al país s'ha deteriorat. La brutal repressió de les protestes contra el cop d'estat ha comportat que desenes de milers de persones hagin fugit del país o hagin quedat detingudes, i moltes més assassinades i torturades en el que l'ONU ha qualificat de "violacions i abusos als drets humans de manera sistemàtica i generalitzada".

stats