"Chiclayo, beneït!": alegria a l'antiga diòcesi de Lleó XIV al Perú

Chiclayo (Perú)Quan dijous el cardenal Robert Prevost va sortir al balcó de la basílica de Sant Pere com a 267è papa, Chiclayo, al nord del Perú, va esclatar d’alegria i d’incredulitat. Aquesta ciutat, la cinquena més gran del país amb una mica menys de 800.000 habitants, era poc coneguda fins a la setmana passada, quan molta gent ni tan sols n'havia sentit a parlar. Fa dies que a Chiclayo no es parla d’una altra cosa.

L’alegria i l’emoció han envaït el cor d’una gent tranquil·la, amable, i molt catòlica: “Nosaltres som molt creients”, diu Antonio Gutiérrez a l’ARA, sortint de la catedral de Santa Maria, de bracet amb la seva mare. "Quan dijous van començar a repicar les campanes i vam saber que l’elegit per ser el nou papa era monsenyor Robert, ens vam posar molt contents", relata. La dona, que té vora noranta anys, somriu: “És molt bo, molt humil. Aquí l’estimem molt”. A banda d’humil, altres chiclayanos descriuen el flamant papa com a “senzill”, “proper”, “discret”, “solidari” i “generós”.

Tot i que Lleó XIV és nascut als Estats Units, al Perú el consideren un “papa peruà”, ja que, a banda de desenvolupar gairebé tota la seva vida pastoral i eclesiàstica al país andí, el 2015 va decidir nacionalitzar-s'hi, quan el papa Francesc el va nomenar bisbe de Chiclayo.

Aquest dissabte, la Plaza de Armas –al centre de la ciutat, on hi ha la catedral– està acordonada i no hi circulen cotxes. Una fira de gastronomia local ocupa part d’un passeig adjacent, i d'algunes façanes pengen grans pancartes amb la cara de Lleó XIV i amb la frase “¡Chiclayo bendecido!”. Es respira un ambient festiu, d’excepcionalitat, i és que al vespre, l’actual bisbe, Edinson Farfán, oficiarà una missa en honor al “papa chiclayano”.

Fins llavors, la vida és al carrer, entre fidels, religiosos i curiosos que s’han apropat per saber qui era Prevost abans de ser Lleó XIV. Miguel Ángel Falla és advocat i havia col·laborat amb una organització liderada per Prevost, Dignidad Humana, de suport a persones migrants en l’arribada i integració a la ciutat. “Ell m’havia dit que se sentia migrant, perquè és dels Estats Units, però, a més, el seu pare té arrels franceses i, la mare, espanyoles”.

Ana María Reyes hi va col·laborar a través d’Aldees Infantils, una ONG en defensa dels drets dels infants: “La petjada que ha deixat en col·lectius vulnerables i en les persones que hi hem treballat és impossible d'esborrar”, diu a l’ARA. "L’aprenentatge que em deixa és el de pensar sempre en l’ajuda directa a les persones que més ho necessiten", afegeix.

"Un home molt tranquil"

A la plaça, un col·lectiu de joves fan una mostra de marinera norteña, una dansa tradicional de la zona. Aurora Dueñas, una senyora que s’ho mira, apunta: “Em va fer molt feliç que mencionés Chiclayo al balcó de Sant Pere –diu–, perquè és un punt tan petit del mapa, que potser mai s’hauria conegut si no fos per ell”. La seva filla, que l’acompanya, recorda que va rebre la confirmació de Prevost. "Al veure’l, vaig pensar «em sona!», i resulta que sí, que era ell!", riu. “Les seves misses a l’escola m’agradaven molt, era un home molt tranquil”, afegeix.

A l’ajuntament de la ciutat, un edifici d’estil colonial al costat de la catedral, l’alcaldessa Janet Isabel Cubas confia que Prevost mantindrà la seva adhesió a la doctrina social de l’Església: “Tot allò que apunti a un treball digne per una vida digna, en la línia del que ens ha deixat el papa Francesc”. Justament, Francesc és mencionat diverses vegades al llarg de la missa del vespre, quan la plaça s’omple a vessar de gent que oneja banderes del Vaticà i del Perú, sacseja globus blancs i grocs, i, de tant en tant, coreja consignes com “el papa és chiclayano” o “Papa, amigo, Chiclayo está contigo”.

A l’homilia, el bisbe Farfán lloa la capacitat de lideratge en moments de crisi que Prevost ha demostrat a Chiclayo, com la gestió de les inundacions després que el fenomen El Niño deixés algunes poblacions inundades el 2017, o quan, durant la pandèmia de coronavirus, va aconseguir reunir diners per comprar un respirador que faltava.

Farfán se’n va discretament a la geopolítica, i rescata l’habilitat de Prevost per “llegir els temps”. En un context convuls, el bisbe opina que “l'Amèrica Llatina és el continent de l’esperança per al món sencer”. El sentiment general de la gent a Chiclayo és que, un altre papa que comprèn la realitat de les perifèries és beneficiós per a països com el Perú, que si bé manté una certa estabilitat econòmica, pateix una greu crisi política i institucional, a més d’escàndols de corrupció i forts episodis de violència. “El Perú no està en un bon moment –lamenta l’advocat Falla –, però aquesta notícia caiguda del cel ens ha alegrat”. I conclou: “Ha estat… com un miracle”.