Pròxim Orient
Internacional 10/05/2021

L'atac israelià a la mesquita d'Al-Aqsa desencadena una escalada amb Hamàs

L'espiral, de conseqüències imprevisibles, té com a rerefons la crisi política a Israel

4 min
Els manifestants palestins al recinte de la mesquita Al-Aqsa de Jerusalem
Disponible en:

BarcelonaL'esplanada de les Mesquites de Jerusalem convertida en l'escenari d'una batalla campal després d'un atac de forces israelianes de matinada en plena oració, la resposta de Hamàs amb llançament de míssils des de Gaza i bombardejos israelians sobre la franja que han deixat almenys vint morts. Aquest és el resum de la jornada més tensa dels últims anys al cor del Pròxim Orient, de conseqüències ara per ara imprevisibles.

La pitjor part s'ha viscut al Beit Hanun, al nord de la franja de Gaza, en un bombardeig de l'aviació israeliana que ha deixat almenys vint morts, entre ells nou criatures, segons fons palestines. Era la represàlia després del llançament de coets per part del braç armat de Hamàs, les brigades Izz al-Din al-Qassam, en direcció a Israel. Segons l'exèrcit israelià, l'escut defensiu Cúpula de Ferro ha interceptat un d'aquests coets, i per primer cop des del 2014 s'han sentit explosions a Jerusalem i la seu del Parlament israelià ha sigut evacuada. Hamàs, que havia amenaçat amb represàlies si les forces israelianes no es retiraven de la mesquita d'Al-Aqsa, s'ha atribuït l'acció.

"Hem començat a atacar objectius militars de Hamàs. Hamàs pagarà un preu molt alt", ha dit el tinent coronel israelià Jonathan Conricus. "L'ofensiva acaba de començar", ha advertit el portaveu militar, que ha assegurat que els atacs poden prolongar-se "durant hores i fins i tot dies". Les milícies de Hamàs han disparat desenes de coets sobre la frontera israeliana amb Gaza, que aquesta nit continua en màxima alerta.

Atac israelià a la mesquita d'Al-Aqsa

Poc després de les sis de la matinada policies i soldats israelians han assaltat el lloc sagrat dels musulmans en els últims dies del Ramadà i han disparat bales de goma, gasos lacrimògens i bombes sonores. Segons la Mitja Lluna Roja Palestina hi ha hagut com a mínim 305 ferits, quatre dels quals greus, la majoria per impactes al cap o per ofec. Les granades de fum han arribat a l'interior del temple, a la zona on resen les dones, i han malmès algunes parts de l'edifici, el tercer més important del món per als musulmans.

Les escenes de violència no tenien precedents des de l'any 2000 arran de la visita de l'aleshores primer ministre israelià Ariel Sharon a l'esplanada de les Mesquites, amb milers de soldats israelians, uns fets que van desencadenar la Segona Intifada el setembre del 2000. Avui a Israel se celebrava el Dia de la Bandera, una jornada que commemora l'ocupació israeliana de Jerusalem Est durant la Guerra dels Sis Dies, el 1967. Com cada any, per recordar aquells fets s'ha celebrat una marxa sionista que havia de creuar la Ciutat Vella de Jerusalem, un gest que constitueix una provocació als ulls de la majoria de palestins.

Desenes de milers de colons i grups d'ultradreta israelians s'han manifestat a la tarda portant banderes de l'estrella de David per la Ciutat Vella de Jerusalem. El recorregut s'ha desviat cap a la porta de Jaffa i ha creuat els barris cristià i armeni en direcció al Mur de les Lamentacions, per evitar el pas pel barri musulmà. Les autoritats han suspès la marxa a quarts de set després que s'activessin les alarmes a Jerusalem.

"Pagaran un preu molt alt"

"Les organitzacions terroristes han creuat una línia vermella en el Dia de Jerusalem i ens han atacat als afores de Jerusalem", ha dit el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu. "Israel respondrà amb contundència" ha avisat. Netanyahu, però, no ha ofert cap justificació per la contundència de la intervenció policial del matí contra els fidels palestins que pregaven a la mesquita d'Al-Aqsa.

Des dels Estats Units, el portaveu del departament d'Estat, Ned Price, ha qualificat d'"escalada inacceptable" els atacs amb coets des de la franja de Gaza i ha afegit que Washington està "totalment compromès" amb el manteniment de la calma a Jerusalem. Un funcionari palestí ha explicat a Reuters que Egipte, Qatar i les Nacions Unides, que en el passat han fet de mediadors per aconseguir treves entre Israel i Hamàs, s'han posat en contacte amb el líder del grup islamista, Ismail Haniye.

El rerefons: la crisi política a Israel

L'espiral de violència coincideix amb la crisi política a Israel. Després de les eleccions del 23 de març –les quartes en dos anys–, Netanyahu no ha pogut sumar les forces de la dreta per formar un govern amb majoria parlamentària. El seu rival centrista, Yair Lapid, és ara l'encarregat de formar govern i està explorant un acord amb l'ultra Naftali Bennett, cosa que deixaria Netanyahu fora del poder justament ara que s'enfronta a diversos judicis per corrupció. Lapid té el suport de 56 dels 120 diputats de la Knesset, però necessita els set diputats de Yamina, el partit ultra de Bennett, per superar la investidura.

L'escalada complica les negociacions per formar aquesta coalició alternativa per fer fora Netanyahu després de dotze anys al poder. "El soroll beneficia Netanyahu, que no arriba a tenir prou suport al Parlament i té judicis per corrupció que li pesen com una espasa de Dàmocles", explica a l'ARA Antoni Segura, president del CIDOB i especialista en el Pròxim Orient. "Hem arribat a un nou estadi, molt perillós. L'ocupació ha traspassat totes les línies vermelles per als musulmans: Al-Aqsa, el Ramadà, les dones", ha lamentat, per la seva banda i en declaracions al portal Middle East Eye, l'activista palestina Hanady Halawani. Segons han informat les autoritats municipals a la cadena Al-Jazira, l'exèrcit israelià havia confiscat les claus de les portes mil·lenàries que donen accés al complex.

Expulsats de casa

Tropes israelianes havien assaltat la mesquita d'Al-Aqsa divendres a la nit, en una operació que va desencadenar una condemna internacional unànime. Fa setmanes que hi ha tensions al lloc sagrat dels musulmans, per les restriccions imposades per les autoritats israelianes a l'accés a l'esplanada, emparades en la situació de pandèmia, que no s'han aplicat a les celebracions jueves. Israel ha sigut el pioner mundial en la vacunació de la població, però ha deixat al marge de la immunització la població dels territoris palestins ocupats.

Aquest conflicte es creua amb el de Sheikh Harrah, un barri de Jerusalem Est on viuen una cinquantena de famílies palestines refugiades, que s'hi van instal·lar quan van ser expulsades de la ciutat de Haifa, avui a Israel, quan aquesta part de la ciutat estava sota administració de Jordània. Després de l'ocupació israeliana del 1967, organitzacions de colons israelians van reclamar la propietat de les cases i ara un tribunal israelià els ha donat la raó. Davant l'escalada de protestes, el Tribunal Suprem va decidir diumenge ajornar la vista del desallotjament de les famílies palestines. La llei israeliana estableix que els jueus que tinguin un títol de propietat anterior a la guerra del 1948 que va portar a la formació de l'estat d'Israel puguin reclamar-ne la propietat, una possibilitat que no tenen els palestins.

stats