Els carrers van ballar en honor a Joe Biden

Milions de nord-americans van celebrar la victòria del demòcrata però també l’adeu a Trump

Històricament, la gent mai havia sortit al carrer, de manera espontània, a ballar i a cridar d’alegria en honor a una figura com la de Joe Biden. Tampoc havien fet repicar cassoles o paelles, ni havien brindat amb xampany amb persones desconegudes, entre clams de victòria i fins i tot llàgrimes de felicitat dedicades al demòcrata. A primera vista, possiblement, no entrava en els plans de molts. Però dissabte va passar. “Biden!”, “Joe Biden!”, van cridar milions de persones als carrers de les principals ciutats dels Estats Units: grans i joves, dones i homes, negres i blancs, de Nova York i de Filadèlfia. “Joe Biden!” El nom que havia provocat totes aquestes reaccions era el seu. Però res de totes les manifestacions d’eufòria desmesurada de dissabte s’entendria sense un altre nom, el de Donald Trump. Sembla que derrotar el president republicà pot acabar provocant reaccions humanes que abans eren poc imaginables.

En les primeres hores de Biden com a president electe dissabte, molts votants que l’han avaluat al llarg de les dècades com un polític més aviat antic, propens a no deixar anar el poder, semblaven llavors disposats a rebre’l com una mena d’heroi conquistador. Un heroi que havia vingut per alliberar-los. “Els guanyadors escriuen la història”, va dir Amanda Litman, exassistent de la campanya de la candidata demòcrata el 2016, Hillary Clinton. “Crec que, definitivament, [Biden] obté punts extra per fer el que ningú pensava que fos possible, fins i tot quan ja esperàvem que això passés”. Litman explicava l’ambient festiu que ella mateixa havia vist a Brooklyn, al cor de Nova York, amb multituds ballant i cridant com si estiguessin en una discoteca a l’aire lliure o en un casament.

Biden, per descomptat, no és precisament una figura cool, de to transgressor, que evoqui modernitat, canvis, noves maneres de fer política. I això no canviarà necessàriament a llarg termini. Però era probable que aquesta reacció multitudinària es produís amb qualsevol polític demòcrata que hagués guanyat i, per tant, hagués allunyat Trump de la Casa Blanca.

Perfil baix

A més, els dos últims presidents dels Estats Units, Barack Obama i el mateix Donald Trump, s’havien convertit -malgrat les diferències evidents entre ells- en fenòmens de masses. Cadascú a la seva manera. Biden sembla que posa fi a aquesta tendència. Ell se sentirà més còmode tenint un perfil més baix. Una tendència que, de fet, l’ha ajudat durant la campanya electoral: se l’ha presentat com la persona vinguda per controlar una mica les coses, per tornar la tranquil·litat després d’anys de tant de caos i per abaixar una mica el volum per calmar les queixes persistents dels veïns. I Biden té aquesta imatge. És aquell que no beu, que no fuma, que arriba a renyar els seus amics en el seu propi comiat de solter perquè estan fent massa soroll.

Durant la campanya, però, l’equip de Biden es va esforçar per crear un miniculte a la figura del candidat demòcrata. Apareixia sovint amb el seu accessori preferit: unes ulleres negres d’aviador, que podien donar-li un aire més rejovenit, més desenfadat, per lluitar, precisament, contra els constants atacs de Trump, que reiterava que Biden era massa gran -només uns anys més que ell- per ser el pròxim president dels EUA. En la mateixa línia, també se’l presentava sovint gaudint d’un vici -el de menjar gelats- o es potenciava el seu interès pels cotxes esportius. “Condueix amb Biden” va ser un eslògan que van voler popularitzar.

La gent de Delaware

La seva primera compareixença com a president electe, dissabte a la matinada, va ser la culminació d’una jornada de festa blava arreu del país. El lloc que va triar per adreçar-se a la nació, ja amb el seu triomf anunciat, no era casual. La ciutat de Wilmington, a Delaware. La seva ciutat. Al voltant de l’escenari, a l’exterior d’un centre d’esdeveniments, s’hi van poder agrupar uns quants seguidors del demòcrata. A causa de la pandèmia, el nombre havia de ser limitat i hi havien d’anar amb els seus vehicles per evitar aglomeracions. Estaven orgullosos, deien, del resident més famós del seu estat.

En el discurs, Biden va ser essencialment ell mateix. Després del primer parlament de la futura vicepresidenta, Kamala Harris, Biden va entrar corrent a l’escenari mentre els assistents embogien amb crits de victòria i tocant el clàxon dels cotxes. Va començar amb una picada d’ullet a la “bona gent de Delaware”: “La gent que em va treure a ballar!” I després va voler destacar alguns dels seus habitants, especialment amics i familiars. Mirant al públic, va dir que veia algunes cares conegudes. Cares que “l’havien vist molts cops perdre” i que ara el veien guanyar. Projectava humilitat.

I, seguidament, va buscar llançar un missatge d’empatia als votants de Trump. És conscient que aquest serà un dels grans reptes que se li presenten: buscar certa unitat en un país més polaritzat que mai. Una realitat que va reconèixer i que, diu, ha vingut a canviar. I probablement per això ahir tants nord-americans van sortir als carrers a ballar i a brindar amb desconeguts.

Copyright The New York Times

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF