Les bombes de dispersió continuen matant al Líban

BeirutIsrael va llançar uns 4 milions de bombes de dispersió al Líban durant els últims dies de la seva ofensiva militar contra la milícia xiïta Hezbol·lah, l’estiu del 2006. Un milió d’aquestes municions van quedar sense detonar i avui dia moltes continuen abandonades al sud del país. Deu anys després de la guerra dels 33 dies, que va començar el 12 de juliol del 2006, les bombes de dispersió i les mines terrestres continuen amputant membres i truncant vides d’innocents.

El Líban s’ha convertit en un dels països més afectats per aquestes armes prohibides internacionalment, juntament amb l’Iraq i l’Afganistan. Sota pressió internacional, el govern israelià va lliurar a l’ONU mapes de 405.000 mines abandonades al sud del Líban abans de retirar les seves tropes de la zona el maig del 2000, després de 22 anys d’ocupació. No obstant això, s’ha negat fins ara a lliurar els mapes de la localització dels artefactes llançats en la guerra del 2006.

“El principal problema és que quan una bomba de dispersió explota, centenars de submunicions s’escampen i moltes no arriben a esclatar”, explica a l’ARA Khaled Yamout, coordinador del programa de desminatge de l’ONG Norwegian People Aid (NPA ). “Hi ha fragments d’aquestes bombes sense detonar amagats en habitatges, camps de conreu i fins i tot vehicles. Un nen, un pagès, qualsevol pot ser víctima de l’explosió d’una mina”, denuncia Yamout.

A això s’hi ha de sumar el perill de la contaminació radioactiva de les submunicions no detonades de les bombes de dispersió: “Israel va utilitzar el sud del Líban com un abocador radioactiu. Moltes de les bombes que van llançar les forces israelianes pertanyien a unes remeses caducades”, alerta el coordinador de la NPA. Aquesta organització noruega és pionera a formar equips femenins de desminadors, que treballen sota la direcció del Centre de Coordinació d’Acció contra les Mines del Líban (LMAC, en les seves sigles en anglès), que depèn del ministeri de Defensa.

Sukaina Ismail, de 29 anys, i mare de quatre fills, és una de les més veteranes de l’equip de desminadores del LMAC. Va començar a treballar per a l’organització NPA fa vuit anys. “És una feina molt arriscada, però és la nostra responsabilitat de cara als nostres fills. Hem d’acabar amb el greu problema de la contaminació i el risc que continuïn morint persones per l’explosió d’una mina”, explica a l’ARA Sukaina. “Esclar que tinc por que em pugui explotar una mina, però és un risc que corro i tinc el suport de la meva família. Els meus fills s’han acostumat a veure’m cada dia amb el vestit de protecció, el casc i l’armilla antifragmentació. Fins i tot de vegades el més petit em demana si pot venir amb mi”, continua la dona. “Cada vegada que traiem un explosiu, salvem una vida. Cada vegada que l’equip d’artificiers fa detonar un d’aquests artefactes penso que podria haver-lo trepitjat un dels meus fills”, exclama la Sukaina.

“Tot va ser per la maleïda serp”

Això va ser el que li va passar al Khaled, de 8 anys. Aquest nen sirià, que el 2012 havia fugit d’Alep amb la seva família, va acabar morint al Líban. L’incident va tenir lloc el juny del 2015. Els seus dos germans, el Mahmud, de 5 anys, i el Hassan, de 7, també van resultar ferits per l’explosió d’una bomba de dispersió M85. El Jamil, el pare del petit Khaled, encara se sent culpable per la mort del seu fill.

Uns dies abans de l’accident, el Jamil estava netejant el pati, un petit espai recobert de males herbes, fustes i alguna planta a l’exterior de casa seva, als afores de Tir (al sud del Líban). Tot d’una, va aparèixer una serp de tres metres i, quan intentava desfer-se’n, el va mossegar. A causa de la infecció va haver d’ingressar a l’hospital. A la tornada, per por que els seus fills també fossin mossegats per la serp, el Jamil es va posar a buscar-la i els seus fills el van ajudar. El Mahmud va trobar un objecte en forma de campana amb una anella blanca. En veure el que havia trobat el seu germà, el Khaled va decidir prendre-li de les mans, amb el fatal desenllaç que els va explotar. Un fragment de l’artefacte va travessar letalment la gola del Khaled i va ferir el Mahmud, el Hassan i el seu pare.

“Tot va ser per la maleïda serp. Fugim de la guerra per evitar que ens atrapi i he perdut el meu fill aquí”, lamenta el Jamil abans d’afegir: “Els veïns s’han bolcat en nosaltres. Ens estan ajudant en el que poden. El dia de l’enterrament la gent cridava que el Khaled era un màrtir del poble”.