Primer aniversari del cop d'estat
Internacional 29/01/2022

Birmània, un any de lluita per la democràcia

Els birmans segueixen combatent la dictadura amb protestes creatives i armes casolanes, però sense ajuda internacional

5 min
La primera vaga silenciosa a Birmània va ser el passat 24 de març, amb tot tancat i algunes 'flashmob' com aquesta de Rangún. La del 10 de desembre va deixar les grans ciutats buides.

BarcelonaEls birmans volen deixar els carrers buits aquest 1 de febrer. En el primer aniversari del cop d'estat militar, i després d'un any de brutal repressió contra les manifestacions massives que reclamaven el retorn de la democràcia, busquen noves formes de protesta i han convocat una vaga silenciosa: entre les 10 del matí i les 4 de la tarda tothom s'ha de quedar a casa i no obrir cap negoci. Ja ho van fer el 10 de desembre i va ser un èxit, però aquesta vegada corren un gran risc: la junta militar ha amenaçat amb cadena perpètua tothom qui hi participi.

Així estan les coses un any després que l'exèrcit, liderat pel general Min Aung Hlaing, donés un cop d'estat que va apartar del poder el partit de la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, que encara està detinguda en un indret desconegut i condemnada –de moment– a quatre anys de presó. Les mobilitzacions massives dels primers mesos després del cop han donat pas a formes més creatives de protesta, que intenten esquivar la brutal repressió del règim , que ha deixat almenys 1.494 morts i 8.783 encara detinguts, segons dades de l'Associació d'Assistència als Presos Polítics. Segons l'ONU, unes 290 persones han mort en custòdia, molts probablement per tortura. Una repressió que ha obligat a fugir milers de birmans, ara exiliats, i que n'ha portat molts altres a agafar les armes .

Les Forces de Defensa del Poble (PDF, en les sigles en anglès) ja es considera el braç armat del govern d'unitat a l'exili que es va formar a l'abril. Són bàsicament joves equipats amb armes de fabricació casolana que s'entrenen i llancen atacs contra la policia i l'exèrcit amb estratègia de guerrilles, principalment a les zones rurals però també esporàdicament en algunes ciutats. "A la regió de Sagaian, les PDF estan guanyant i ja hi ha una àrea alliberada i autònoma", explica per telèfon Thet Swe Win, activista pro democràcia que forma part del comitè de desobediència civil contra el cop. Aquest diari no ha pogut confirmar la seva afirmació.

Manifestants llancen projectils amb tirador als carrers de Rangún.

Els primers mesos després del cop, Thet Swe Win era dins de Birmània amagat per evitar una detenció. Ara ha fugit del país i és a la província tailandesa de Tak, a la frontera amb Birmània, ajudant altres refugiats que surten del país per aquesta via terrestre. Ell mateix va haver de passar sis mesos amagat a la selva birmana prop de la frontera abans d'arribar a territori tailandès. Assegura que ara mateix hi ha entre 3.000 i 5.000 refugiats birmans a la zona on ell es troba, malgrat que Tailàndia ha anat retornant alguns grups cap a Birmània. "A qui paga un suborn a la policia tailandesa no el deporten", explica.

L'activista segueix en contacte amb companys a dins del país i tot i que la seva dona i els seus fills han marxat als Estats Units, ell no té intenció de seguir-los i pensa quedar-se prop de Birmània per seguir pendent dels esdeveniments i ajudar els refugiats. "La junta militar vol convèncer la comunitat internacional que tot ha tornat a la normalitat a Birmània, però no és així, la lluita continua i cada dia hi ha protestes al carrer, ara sobretot són flashmobs i coses així. La indignació dels birmans contra el cop no s'ha apaivagat", assegura.

Botigues, bars i gimnasos tornen a ser oberts, però a mig gas, després de mesos de campanya de desobediència civil. Les escoles també van reobrir fa uns mesos, però moltes continuen buides per por al conflicte. "Les PDF van cometre l'error d'amenaçar de posar bombes a les escoles si la gent tornava a dur-hi els fills, i tot i que després van fer marxa enrere això els va deixar molt malament davant de la comunitat internacional", explica Daniel Gomà, historiador de la Universitat de Cantàbria i especialista en Birmània. Però Thet Swe Win ho nega i assegura que la suposada amenaça de les PDF a les escoles "és una mentida de la propaganda del règim militar".

La policia birmana s'endú un manifestant detingut a Rangun.

Segons el director de la Burma Human Rights Network, Kyaw Win, les PDF són unitats "d'autodefensa formades per gent del poble que es fan les armes ells mateixos, sense cap ajuda exterior, i que s'enfronten a l'armament militar professional de l'exèrcit birmà, que rep armes de Rússia i la Xina". Tot i que la seu de la seva organització d'exiliats birmans és a Londres, Kyaw Win atén aquest diari per telèfon des de Tailàndia, on s'ha desplaçat per presentar l'1 de febrer un informe sobre el primer any de la nova dictadura militar.

Kyaw Win assegura que en els últims mesos els militars "estan aplicant sobre la població les tàctiques de persecució que han fet servir sempre amb les minories ètniques (com els rohingyes), com l'incendi indiscriminat de cases". "La junta militar està cometent crims contra la humanitat i la comunitat internacional hi ha d'intervenir, no només amb sancions econòmiques sinó amb ajuda humanitària i tota mena de mesures de pressió", reclama.

Fa pocs dies les multinacionals energètiques Chevron i TotalEnergies van anunciar que marxaven de Birmània i abandonaven els seus projectes al país, principalment extracció de gas natural, per la situació dels drets humans. Accions com aquestes, però, tenen un efecte limitat "perquè el forat que deixen l'ompliran aviat empreses energètiques xineses o d'altres països asiàtics", diu Gomà. Kyaw Win insisteix a demanar "accions més contundents" de les potències occidentals per tallar el finançament del règim militar birmà : "Diuen que no volen fer-ho per no perjudicar la població birmana, però a llarg termini els estarien afavorint", afirma.

Gran manifestació al mes de març per reclamar l'alliberament d'Aung San Suu Kyi i la tornada de la democràcia.

Eleccions el 2023

La junta militar assegura que convocarà eleccions l'any 2023, després d'haver reformat el sistema electoral per fer-lo proporcional. "El sistema actual és d'escrutini uninominal majoritari, i atorga tots els escons de la circumscripció al partit que obté la majoria en aquella regió. Això ha donat sempre un 80% dels escons del parlament al partit de Suu Kyi, la Lliga Nacional per la Democràcia (NLD)", explica Gomà.

La Constitució birmana, escrita per l'exèrcit el 2008, abans de les primeres eleccions del 2010, reserva una quarta part dels escons als militars, però amb aquest canvi de sistema el partit del Tatmadaw (l'exèrcit birmà) aconseguiria més diputats "i fins i tot podria tractar de buscar aliances per formar govern i desbancar la NLD encara que sigui el partit guanyador", explica l'analista.

També per restar poder a la NLD, que va arrasar en les eleccions del novembre del 2020 i havia de prendre possessió just el dia del cop d'estat, la junta militar ha condemnat Aung San Suu Kyi a quatre anys de presó en dos judicis secrets fets fins ara. Però acumula fins a 10 càrrecs diferents contra ella que podrien acabar sumant 103 anys de presó. Amb 75 anys, això suposaria deixar-la de per vida en arrest domiciliari. L'objectiu clar és apartar-la de la vida política i eliminar-la de l'equació en les pròximes eleccions.

"Ningú confia en els resultats d'aquestes eleccions", diu Kyaw Win, que explica que la "sorpresa" de les condemnes a Aung San Suu Kyi pesen també en l'ànim dels birmans, però "el moviment ja no gira al voltant seu: si l'alliberessin i ella demanés que aturin la lluita, no l'escoltarien".

stats