Biden i Sánchez pacten utilitzar les bases de Rota i Morón per evacuar afganesos

BarcelonaEl president nord-americà, Joe Biden, i l'espanyol, Pedro Sánchez, van parlar dissabte a la nit per primer cop –la seva anterior trobada, a la cimera de l'OTAN a Brussel·les al juny, havia durat set segons– per col·laborar amb l'evacuació dels nord-americans i el seu personal local que continuen atrapats a l'Afganistan, una setmana després de la presa de Kabul pels talibans. Washington i Madrid han pactat, segons fonts governamentals espanyoles, l'ús de les bases nord-americanes de Rota (a Cadis) i Morón de la Frontera (a Sevilla) per evacuar els afganesos. La Casa Blanca està buscant alternatives a Europa, als aeroports com el de Dubai, que divendres no podien assumir el flux d'evacuats. Fins ara Espanya havia ofert la base de Torrejón de Ardoz per centralitzar les evacuacions dels països de la UE i Madrid ha expatriat 237 persones.

El departament de Defensa dels Estats Units ha ordenat a les aerolínies nacionals Delta, United, American i tres més de caràcter comercial que proporcionin 18 avions per ajudar a transportar els evacuats afganesos a Europa i als Estats Units. L'agreujament de la crisi a Kabul, on els talibans dificulten l'accés de la gent que vol marxar del país a l'aeroport internacional, havia portat el secretari de Defensa, Lloyd Austin III, a activar l'anomenada Flota Aèria de Reserva Civil per assegurar 18 avions per a vols des de bases aèries de la regió. Els vols comercials començaran el seu servei dilluns o dimarts i transportaran els evacuats tant del Pròxim Orient a Europa com d'Europa als Estats Units. La participació dels avions comercials alleujaria la pressió sobre aquestes bases, que s'estan omplint ràpidament d'evacuats afganesos a mesura que els Estats Units amplien els seus esforços per treure'ls de l'aeroport de Kabul mentre els talibans proven de consolidar el seu govern. Els evacuats seran traslladats als Estats Units a les bases de Fort Bliss, a Texas; Fort Lee, a Virgínia, o a Fort McCoy, a l'estat de Wisconsin, ha anunciat el Pentàgon.

Fins ara Washington ha tret de l'Afganistan unes 17.000 persones, de les quals 2.500 són estatunidencs. Segons les estimacions de la Casa Blanca, encara queden al país entre 10.000 i 15.000 ciutadans nord-americans, a més d'entre 50.000 i 60.000 afganesos a qui els Estats Units també ha promès treure del país. Les dificultats de l'operació d'evacuació es deuen a la precipitació de la sortida de les tropes internacionals davant la ràpida ofensiva talibana.

L'ajuda humanitària, bloquejada

El bloqueig de l'aeroport de Kabul –on haurien mort almenys 12 afganesos– no té atrapades només els milers de persones que intenten fugir dels talibans, sinó també l'ajuda humanitària. En un comunicat difós aquest diumenge l'ONU i la seva agència per a la protecció de la infància, l'Unicef, han reclamat que es permeti l'accés al material mèdic i altres productes d'emergència per atendre una població que ja vivia una situació límit, que s'ha agreujat els últims mesos pel desplaçament forçat de més de 300.000 persones a causa de l'avenç talibà. "Les enormes necessitats humanitàries de la majoria de la població no poden ser negligides", asseguren. Almenys 18 milions d'afganeses i afganesos necessiten assistència urgent. "Però sense vols comercials autoritzats a aterrar a Kabul, no tenim manera de fer arribar subministraments al país", i les altres agències humanitàries estan en la mateixa situació.