ÀFRICA

Creen una aplicació a Kènia per prevenir els suïcidis

El govern del país africà admet que és la segona causa de mort dels joves d’entre 15 i 29 anys

“Moltes persones pateixen una depressió i no en són conscients”, em comenta la psicòloga Elizabeth Waithera mentre passegem per un dels barris més castigats de Nairobi, el suburbi de Mathare. Aquesta ignorància respecte a les malalties mentals fa que molts casos ni es detectin. “La vida de la gent aquí ha sigut tan difícil, que creuen que són immunes a qualsevol adversitat, estrès, pressió, i no és així”, explica Waithera.

Són les 11 del matí i pels carrerons laberíntics de Mathare es veuen persones caminant, fent ziga-zaga. L’alcoholisme i la drogoaddicció són problemes greus al barri, juntament amb la desocupació i la manca d’esperança per un futur millor. “Un noi jove es va penjar la setmana passada, i no crec que fos un tema només de diners, estava sobrepassat. La depressió és molt alta, i ha estat així en silenci durant molts anys”, sentencia la psicòloga.

Malgrat això, la majoria d’aquestes persones no tenen cap ajuda. Primer, perquè moltes d’elles no confien en psicòlegs, i segon, perquè no s’ho poden permetre. Una sessió val 2.000 xílings (uns 20 euros), i molts dels joves cobren 5.000 xílings al mes, uns 50 euros. “Es donen suport a la manera tradicional: demanant consell a amics o familiars, però en quadres de malalties mentals severes resulta una ajuda insuficient”, afegeix l’experta.

Per revertir aquesta situació d’indefensió, Alex Royea, un programador californià establert a Nairobi, va crear Twakena, una aplicació de salut mental. “Al principi fèiem conferències parlant de depressió i molta gent ens deia, sorpresa, que havien viscut 5 anys amb això i no se n’havien adonat”, explica Royea. Familiaritzar-se amb paraules com depressió, ansietat i suïcidi és el primer pas.

Connexió amb terapeutes

L’aplicació mòbil connecta persones que busquen ajuda amb terapeutes. “Som una empresa digital de salut mental, un servei que fa de pont entre els professionals i els usuaris”, explica el programador. Tots els terapeutes que proporciona l’apli “tenen el certificat que els acredita com a tal, i han sigut revisats personalment pel nostre equip”, es pot llegir al lloc web de l’empresa. A més, tots ells són kenians, fet que facilita que parlin els idiomes del país i que puguin entendre millor el context que envolta els pacients.

Un dels reptes de Twakena, també, és ser-hi a temps en situacions de possibles suïcidis. “No se’n parla. Es fa en silenci. Però hi ha molta gent que se suïcida. Jo mateixa he perdut un oncle. Si escoltes bé, la majoria de famílies han perdut un familiar. La gent no ho veu com una epidèmia, es pensen que és una cosa de rics. I afecta tota la població, no només els barris més deprimits”, relata Waithera. Les causes d’aquesta onada són múltiples i diverses. En primer lloc, l’entorn: “El que causa més depressió és veure’s en una situació miserable”, apunta la psicòloga. També moltes malalties mentals són produïdes pel consum de drogues, de fàcil accés a Nairobi. En segon lloc, la irrupció a la vida adulta de manera abrupta: els kenians es casen molt joves i ningú els hi desaconsella, ja que els pares han fet el mateix.

“Hereten un sistema que els condemna a la pobresa. El pare que li diu “Marxa de casa” al fill o filla és el mateix que no li ha donat una educació”, diu la psicòloga. Els que treballen ho fan en feines precàries en què sovint són també abusats físicament i psicològicament. Les violacions i abusos sexuals són habituals, “però tampoc se’n parla perquè necessiten la feina”, continua l’experta. Aquestes experiències traumàtiques fan créixer la depressió, que pot desencadenar en suïcidi.

Resposta del govern

Les dades sobre el nombre de suïcidis al país africà no queden clares. L’últim recompte de l’Organització Mundial de la Salut situa en 1.453 les persones que es van treure la vida a Kènia durant el 2018, un balanç que, en proporció, és similar a l’espanyol. En canvi, l’estadística divulgada pel govern kenià redueix significativament aquesta xifra. Amb tot, l’executiu reconeix que el suïcidi és la segona causa de mort dels joves entre 15 i 29 anys, i ha posat en marxa un pla per reduir-ne els casos.

Els 1.000 xílings (10 euros) que costa al dia són el principal impediment que exclou la majoria de pacients d’ingressar al Mathare Mental Hospital, l’únic hospital de salut mental de Kènia. Es troba a mig camí entre el suburbi de Mathare i Muthaiga, un barri benestant de la capital, i va ser fundat pels colons britànics. Durant anys ha sigut motiu de controvèrsia pels greus dèficits que presenta a nivell estructural: sobrecàrrega de pacients i pocs doctors, teràpies basades gairebé exclusivament en la medicació, tècniques obsoletes i manca de seguiment personalitzat a llarg termini. A més, hi ha un altre punt molt important: el tabú i el prejudici juguen en contra.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF