GUERRA ENTRE ARMÈNIA I L’AZERBAIDJAN

L’alto el foc no atura la matança de civils a Nagorno-Karabakh

Armènia i l’Azerbaidjan s’acusen mútuament d’haver trencat la treva acordada dissabte

De l’esperança a la indignació: els habitants de Nagorno-Karabakh afectats per la guerra entre Armènia i l’Azerbaidjan continuen sense sortir del refugi antiaeri. Des que l’alto al foc va entrar en vigor dissabte, moltes localitats on encara queden veïns tenien esperança d’una possible tornada a la normalitat. Però ara no els queda més remei que continuar aguantant més bombardejos durant un període incert.

“El soroll posava els pèls de punta, era horrible”, afirma un dels pocs habitants que queden al poble de Martuni, molt a prop del front . “Era lluny però feia molt soroll. Sens dubte ha sigut un atac aeri”. El soroll i les explosions següents, que van destrossar uns quants edificis del poble, van tenir lloc dos dies després que els dos bàndols arribessin al compromís d’un alto el foc humanitari.

“El bombardeig va ser terrorífic, el projectil va impactar al centre d’aquella casa i hi va obrir un gran forat”, explica un home gran assenyalant un habitatge destrossat. “La persona que hi havia a l’interior va quedar fulminada”, lamenta. De fet, no va ser fins l’endemà al matí que no van poder recuperar el cadàver d’un home de 75 anys amb l’ajuda d’una excavadora: “Mai ens recuperarem de tot això”, afegeix.

A Martuni les converses han de ser curtes: els projectils continuen caient a prop del poble i la gent ha de córrer en direcció al refugi més pròxim. Un d’aquests refugis és a ben pocs metres del lloc que va ser bombardejat la nit anterior. A l’interior hi ha un grup de deu dones. La Hasmig té prop de 80 anys i plora desconsoladament quan recorda el que va passar. Amb un fil de veu assegura que els que van morir pel bombardeig no volien cap mena de guerra: “Volien la pau -insisteix-. Demano a tothom que vegi això que ajudi a aturar aquesta matança”. Martuni és una de les localitats on el conflicte s’ha notat amb més intensitat: hi queden només prop de 500 habitants, el 10% de la població que hi vivia. La majoria se n’ha anat aquestes dues últimes setmanes.

Shushi també és una de les poblacions fantasma, un lloc on les tropes que anaven cap al front es replegaven per sortir cap a les trinxeres. Però després de l’atac al teatre del poble, on molts soldats esperaven instruccions, i del doble bombardeig a la icònica catedral de Ghazantxetsots, el silenci regna ara a la localitat.

Acusacions mútues

Segons denuncia l’Oficina del Defensor dels Drets Humans d’Artsakh, forces especials àzeris es van infiltrar a la localitat de Hadrut, situada al front de batalla, i hi van assassinar quatre civils. De fet, aquest poble és on l’activitat bèl·lica s’ha fet sentir més aquests últims dies. El mateix president del Karabakh, Arayik Haroutyunyan, va denunciar que “l’Azerbaidjan ha establert unitats entrenades, mercenaris i forces especials d’altres països a Hadrut”. I va avisar: “Mentre continuïn els atacs no hi haurà intercanvi de presoners ni de cossos”. Per tant, va deixar entreveure que els pocs punts que incloïa l’alto el foc tampoc es respectaven.

Però els bombardejos no han sigut només al costat armeni, ni de bon tros. Després de l’alto el foc la localitat de Ganja, a l’Azerbaidjan, va viure una de les pitjors matances des que va començar el conflicte. Almenys nou persones van morir en un bombardeig armeni durant la nit, menys de 24 hores després d’acordar-se l’alto el foc. Per tant, les dues parts s’acusen mútuament de violar els termes de la treva. El president àzeri, Ilham Alíev, va definir l’atac com una “violació flagrant de l’alto el foc” i un “crim de guerra”. Segons el màxim mandatari, “les forces armades armènies no respecten la treva humanitària i continuen disparant coets i artilleria sobre les ciutats i pobles de l’Azerbaidjan”. Però Armènia ho nega tot: l’atac a Ganja no va existir, segons la seva versió.

Des que Armènia i l’Azerbaidjan van iniciar el conflicte el 27 de setembre han mort més de 50 civils. Sí que és cert que la intensitat dels bombardejos és cada cop més baixa des del començament de l’alto el foc. Però els projectils que cauen continuen ensorrant cases. Des que les dues parts van acordar deixar les armes per donar pas a una negociació que portés a la pau, una reunió propiciada pel mateix Kremlin, ja han mort desenes de civils a les dues bandes.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF