Europa

Alemanya, entre el gir a l’esquerra i la continuïtat conservadora

El candidat socialdemòcrata, Olaf Scholz, lidera els sondejos gràcies a la seva experiència a 15 dies de les eleccions més incertes

3 min
Els candidats Annalena Baerbock (Verds), Armin Laschet (CDU) i Olaf Scholz (SPD) durant el debat electoral del 29 d'agost

BerlínAlemanya vota d’aquí dues setmanes un nou Parlament (Bundestag). Les cartes no estan tirades i els jocs de coalicions s'apunten múltiples. Quan a la primavera els cristianodemòcrates (CDU) i els Verds van anunciar els seus candidats, Armin Laschet i Annalena Baerbock respectivament, els tres candidats amb opcions de succeir Angela Merkel com a cancellera després de 16 anys van quedar presentats. Els sondejos van començar a moure's i a donar com a favorits polítics diferents en funció de les circumstàncies: el conservador Laschet semblava poder agafar el relleu en simpatia i proximitat a Merkel, i guanyava popularitat davant del més dretà Friedrich Merz, un altre precandidat conservador que ara Laschet ha integrat al seu equip per captar vots de la dreta. Més endavant va ser Baerbock qui va guanyar a les enquestes gràcies a la seva joventut i als que volien que al capdavant del país hi continués havent una dona. Però després d'errors de comunicació, modificacions de currículum i plagis a la biografia, i després de les riuades a la regió que presideix Laschet (davant de les quals el govern de Merkel ha reaccionat amb 30.000 milions d'euros), els sondejos han canviat.

A la primavera, amb l'actual ministre de Finances del govern de la Gran Coalició que presideix Merkel, Olaf Scholz, com a candidat per als socialdemòcrates, l'SPD estava en hores baixes i tot just aspirava a mantenir-se al voltant d'un 14% dels vots. Més enllà d'una possible renovació de la Gran Coalició, una fórmula de govern que ha dividit els militants del partit, no semblava possible que l'SPD encaixés en cap altre trencaclosques que li permetés tornar a participar en el govern.

Però a les portes de la tardor, i a dues setmanes de les eleccions al Bundestag, tot ha canviat. Scholz és ara el preferit de les enquestes, perquè els votants hi veuen l'experiència de govern que Baerbock no té i que Laschet tan sols aporta com a president de la regió més poblada (Rin del Nord - Westfàlia), ara traumatitzada per unes inundacions que esquitxen el candidat per la seva mala gestió de projectes urbanístics. Ningú sembla recordar que Scholz va perdre davant de l'ala més progressista de l'SPD el desembre del 2019, quan el partit va triar com a líders Norbert Walter-Borjans i Saskia Esken, escèptics amb la fórmula de la Gran Coalició. Els escorcolls policials d'aquest divendres als ministeris de Finances i de Justícia, tots dos en mans de l'SPD, vinculats al blanqueig de diners no sembla que hagin de tacar gaire la popularitat de Scholz, que fa uns mesos va declarar en els escàndols financers de Wirecard i Cum-ex perquè el seu ministeri va fallar en les tasques de control.

Els conservadors, en alerta

En aquest context, el president de la CSU (el partit bavarès aliat de la CDU), Markus Söder, ha fet un crit desesperat als votants tradicionals dels conservadors en el congrés que el seu partit ha celebrat a Nuremberg aquest cap de setmana per alertar-los del perill real que governi l'esquerra. Scholz ha flirtejat amb Baerbock com a possible companya de coalició, però les enquestes no els donen una majoria suficient. El nou govern federal sembla que serà, per primer cop, tripartit. Scholz, moderat dins de l'SPD, haurà de fer un pols en el si de la formació si els pronòstics es compleixen i guanya: les bases pressionen perquè governi amb L'Esquerra, però per a bona part de l'opinió pública això és un tabú. Aquesta formació, hereva en part de l'antic partit únic de l'Alemanya de l'Est, rep suport sobretot en aquest territori i entre els seus preceptes hi figura l'oposició a l'OTAN, una línia vermella per a la resta de forces. Una alternativa com a tercer membre del futur executiu podrien ser els liberals (FDP), amb qui la conservadora Alemanya respiraria més tranquil·la, però que significaria igualment un govern de malabarismes.

Que els conservadors viuen una davallada històrica es va fer palès aquesta setmana, quan Merkel, normalment prudent i diplomàtica, va demanar obertament (o a la desesperada) el vot per a Laschet en el seu últim discurs al Parlament: "Aquest país necessita estabilitat, fiabilitat i moderació", va dir. El candidat conservador va ser el menys ben valorat en el primer debat televisiu, emès fa dues setmanes. Aquest diumenge es farà el segon. Caldrà veure si les intervencions d'aquests dies dels pesos pesants de la CDU i la CSU, Merkel i Söder, han fet efecte i permeten a Laschet remuntar abans del dia 26.

stats