La UE protegirà els que denunciïn casos de corrupció

Brussel·lesLa Comissió Europea està preocupada per l’assassinat de periodistes d’investigació i per les amenaces i coaccions que reben les persones que decideixen denunciar casos d’evasió fiscal, corrupció o accions il·legals d’empreses o administracions públiques. Per això vol que la UE tingui una directiva per protegir els denunciants que informin d’infraccions de la legislació europea.

Escàndols com el de Luxleaks o el més recent de Cambridge Analytica han posat en relleu la importància de facilitar que els treballadors denunciïn pràctiques fraudulentes. Brussel·les va proposar ahir una directiva -que ara s’haurà de negociar amb els governs de la UE i el Parlament Europeu- que protegirà els denunciants davant qualsevol acomiadament o assetjament laboral. També els protegirà de possibles processos judicials per revelació de secrets o difamació.

La CE vol incloure la protecció de denunciants no només de casos corrupció sinó també de temes relacionats amb la seguretat alimentària, la seguretat nuclear, la salut pública o la protecció de dades.

La normativa europea protegiria aquells que filtren la informació als mitjans o ho denuncien a la justícia, però els periodistes que investiguen aquest tipus de temes també estan al punt de mira els últims mesos. Al febrer van ser assassinats el periodista eslovac Ján Kuciak i la seva parella, Martina Kusnírová. Kuciak estava a punt de publicar un reportatge sobre els vincles de la màfia calabresa amb el govern eslovac.

Però el cas que més ha sacsejat la UE ha estat el de la periodista maltesa Daphne Caruana Galiza, que moria assassinada ara fa sis mesos, l’octubre del 2017, per l’explosió d’una bomba adossada al seu cotxe. Caruana, de 53 anys, era una reputada periodista que havia destapat casos de corrupció a Malta relacionats sobretot amb el govern de Joseph Muscat. El seu assassinat, encara pendent de resoldre’s, va commocionar la Unió Europea, on els assassinats de periodistes són una excepció.

Del xoc psicològic que va suposar la seva mort, especialment per al món periodístic, en va néixer una iniciativa inèdita: el Projecte Daphne uneix 18 mitjans de tot el món -entre els quals The Guardian, Reuters, The New York Times, el Süddeutsche Zeitung i La Repubblica - per investigar l’assassinat i per reprendre les investigacions que la periodista tenia entre mans quan va morir.

Durant mesos, 45 periodistes d’aquests 18 mitjans han treballat en secret a partir de la pila de documents que guardava Caruana Galiza. Ara comencen a publicar en diferents articles els resultats de les investigacions. “Podeu matar el missatger però no el missatge”, afirma Laurent Richard, el periodista francès impulsor de la iniciativa.

La mort de Caruana encara no està resolta, tot i que hi ha diverses persones detingudes relacionades amb l’assassinat. Les investigacions fetes pels 45 periodistes tampoc aporten dades definitives sobre qui va ordenar l’assassinat, però ofereixen pistes i testimonis fins ara inèdits. Apunten que el ministre d’Economia de Malta, Chris Cardona, coneixia un dels detinguts. Segons el Projecte Daphne, Cardona va ser vist en un bar bevent amb un d’ells abans de l’assassinat i després.

Els 18 mitjans de comunicació també han publicat un reportatge sobre un dels temes que investigava Caruana, la venda de passaports de Malta per part del govern del país. Segons consideren acreditat, Malta havia violat les normes d’un programa legal per atorgar passaports. Denuncien que el milionari rus Arcadi Iuriévitx Voloj, propietari de Yandex (el Google rus), el 2016 va comprar passaports per a la seva família sense haver residit mai a Malta. Obtenir un passaport maltès no només permet accedir als beneficis fiscals de l’illa, sinó també gaudir de llibertat de moviments a la UE.