Trump sobre els kurds: “No ens van ajudar en la Segona Guerra Mundial”

També diu que espera que l’operació militar de Turquia sigui “el més humana possible”

Resulta difícil endevinar quin tipus d’operació creia Donald Trump que Turquia volia executar quan va parlar dissabte passat amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan. També es fa difícil dir si li preocupava la seguretat dels seus aliats kurds. Resulta difícil, perquè el mateix comunicat de la Casa Blanca sobre la trucada, en què va anunciar la sortida de les tropes nord-americanes del Kurdistan sirià, recollia que l’exèrcit turc es disposava a iniciar “una operació al nord de Síria planificada des de fa temps”. Conclusió: Washington donava llum verda a Erdogan. És cert que, un cop en marxa, per al president va passar a ser sobtadament una “mala idea”, però més tard va tornar a reconèixer que Turquia “fa molts anys que vol fer això”. Per tant, l’únic fre o advertència que Trump s’ha atrevit a fer a Erdogan és que si el seu govern se sobrepassa, els Estats Units “destruiran” l’economia turca. Lluny de concretar on posa els límits, el president va fer mostra de cinisme i va dir que espera que Turquia dugui a terme la seva operació “de la manera més humana possible”.

Acostumats a fer tot tipus d’equilibrismes argumentals per donar suport a les decisions de Trump, en aquesta ocasió un bon nombre de republicans s’han escandalitzat amb la posició del mandatari davant la invasió turca. No és la primera vegada que passa: això sí, la discrepància es produeix sempre en matèria de política internacional, un terreny en què, aparentment, hi ha menys probabilitats de causar un conflicte entre el partit i Trump. En aquest sentit, i visiblement irritat, el senador Lindsey Graham, un home capaç de canviar sense rubor el seu argumentari per defensar el president -per exemple, en l’actual amenaça d’ impeachment -, va acusar la Casa Blanca d’“abandonar desvergonyidament” els seus aliats i va obrir així l’oportunitat perquè ressorgeixi l’Estat Islàmic. Graham va arribar a sol·licitar als seus seguidors a Twitter que resessin pels kurds abans de presentar una iniciativa legislativa bipartidista al Congrés per imposar sancions a Turquia, incloent-hi la congelació d’actius d’Erdogan i els seus ministres als Estats Units o la imposició de restriccions del visat. Donald Trump, per insòlit que pugui resultar, va respondre que està d’acord “amb les sancions” proposades per Graham. Malgrat això, sobre les acusacions d’abandonament dels aliats kurds, va argumentar que ells no els van “ajudar” en la Segona Guerra Mundial i que els EUA “ja han gastat molts diners ajudant-los”.

Mentrestant, la decisió del president d’abandonar els kurds incloïa el compromís turc de fer-se càrrec dels aproximadament 10.000 presos de l’Estat Islàmic sota custòdia kurda. En aquest sentit, i malgrat la insistència de Trump que els europeus s’han de fer càrrec dels terroristes procedents dels seus països, Washington va anunciar que ha traslladat diversos presos a instal·lacions dels Estats Units a l’Iraq i a Síria. Entre ells, dos dels quatre Beatles, ciutadans d’origen britànic acusats, entre d’altres, de l’assassinat del periodista nord-americà James Foley.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF