La diplomàcia de TikTok

La Xina i l’Índia passen del conflicte fronterer amb bastons i pedres a una sofisticada guerra digital

El conflicte fronterer entre la Xina i l’Índia s’ha traslladat de l’Himàlaia al palmell de la mà, als continguts que els consumidors indis porten al mòbil. La decisió de Nova Delhi de prohibir més de mig centenar d’aplis xineses, entre les quals algunes de tan populars com TikTok, castiga les tecnològiques xineses, que de cop perden milions de clients.

L’enfrontament militar a les muntanyes escarpades de l’Himàlaia pel control de la vall de Galwan ha donat pas a un modern camp de batalla: el de la guerra digital i comercial. El 15 de juny va tenir lloc el pitjor incident militar a la frontera comuna en quatre dècades. Tropes dels dos països es van enfrontar amb armes poc tecnològiques, com bastons i pedres, perquè hi tenen prohibides les convencionals. Hi van morir vint soldats indis. La Xina ha admès baixes, però no n’ha donat cap xifra. L’incident ha generat indignació a l’Índia i ha encès un moviment antixinès encoratjat pel primer ministre, el nacionalista hindú Narendra Modi.

La decisió de prohibir 59 aplicacions xineses per al mòbil ha estat tota una declaració de guerra. Ha sorprès Pequín. La llista inclou des de la popular plataforma de vídeos curts TikTok i el famós WeChat fins a jocs d’estratègia, plataformes de comerç electrònic i el navegador UC d’Alibaba. Modi ha recorregut al mateix manual nacionalista que la Xina acostuma a fer servir per defensar els seus interessos i empreses: posar límits a les companyies estrangeres. Nova Delhi ha assegurat que les aplicacions són “perjudicials per a la sobirania i integritat de l’Índia, la defensa, la seguretat de l’estat i l’ordre públic”, un comunicat que podria haver signat Xi Jinping per justificar la seva prohibició de Facebook, Twitter o Google a la Xina.

Restriccions en inversions

L’atac a les tecnològiques ha anat acompanyat de noves normatives que impedeixen a companyies xineses participar en projectes de construcció i invertir en pimes. El boicot als productes xinesos s’ha popularitzat i fins i tot s’han cremat retrats de Xi als carrers. La pressió ha sigut tan alta que en algunes botigues de la marca de telèfons xinesa Xiaomi han optat per posar el cartell made in India als aparadors.

Contràriament a altres vegades, Pequín s’ha esforçat a rebaixar la tensió i ha evitat l’habitual to amenaçador, lluny del que va fer, per exemple, quan Corea del Sud va aprovar el desplegament del sistema antimíssils nord-americà. Llavors el boicot va buidar de clients durant mesos botigues i supermercats sud-coreans a la Xina.

L’Índia, amb més de 1.300 milions d’habitants, és un gran pastís per a les tecnològiques xineses, que han protagonitzat grans inversions en companyies locals i que ara perillen. TikTok n’és un exemple. L’Índia n’és el principal mercat, amb uns 200 milions d’usuaris, i amb el seu tancament calcula que podria perdre més de 6.000 milions de dòlars. És propietat de l’empresa xinesa ByteDance i comercialitza la plataforma de vídeos curts Douyin fora de la Xina.

TikTok s’ha afanyat a assegurar la seva voluntat de cooperar amb les autoritats índies per demostrar que no comparteix les dades dels clients amb el govern xinès. La decisió de deixar de treballar a Hong Kong, després de l’aprovació de la nova llei de seguretat nacional xinesa, va en la mateixa direcció. Però, com a la resta d’empreses xineses, li costarà vendre a la comunitat internacional que és una companyia mundial sense connexions amb el Partit Comunista. És el cas de Zoom, una aplicació per fer videoconferències que s’ha popularitzat durant la pandèmia. Ha hagut d’acabar admetent que a petició de Pequín havia tancat comptes de dissidents als Estats Units.

Forces desequilibrades

La decisió de Modi de triar les aplis com a camp de batalla fa mal a Pequín perquè empeny les seves empreses, ja qüestionades a Occident, a l’aïllament. Per a la Xina, les seves tecnològiques, capitanejades per Alibaba, Tencent i Huawei, són un orgull. L’aposta de l’Índia és arriscada perquè en el camp militar i econòmic la Xina és superior.

Pequín és el principal soci comercial de l’Índia des del 2008 i compra el 5,3% de les seves exportacions. Les empreses xineses estan involucrades en les cadenes de producció de molts sectors.

Però el cop de puny damunt la taula, apel·lant a l’orgull nacional, reforça la figura de Modi en temps de pandèmia.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF