OBSERVATORI D’EUROPA

Reformes sota sospita

El nord de l’eurozona torna a mirar cap al sud i en desconfia. La materialització d’un govern 5 Estrelles - Lliga Nord a Itàlia ha fet rebrotar tensions en la unió monetària. La nova incertesa coincideix, a més, amb el final cada cop més pròxim del programa de rescat a Grècia. El govern d’Atenes defensa que, després de vuit anys, l’economia grega ha de recuperar la llibertat. Per contra, els representants de la troica admeten que no estan disposats a perdre el control sobre les finances d’una Grècia endeutada, que seguirà sota vigilància. En aquest panorama, les ambicioses propostes del president francès, Emmanuel Macron, per reformar l’eurozona, crear un Fons Monetari Europeu a partir de la transformació del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede) i fins i tot imaginar un ministre de Finances per a la zona euro topen amb resistències. Macron necessita Merkel i, una vegada més, la cancellera sospesa les pressions internes i externes. L’oposició alemanya s’ha mobilitzat.

A Alemanya 154 economistes de renom publicaven aquesta setmana una carta oberta al Frankfurter Allgemeine Zeitung en contra de les reformes de Macron. Amenaçaven amb sortides de l’euro i hi recuperaven la idea dels riscos morals de “socialitzar els errors que els bancs i els governs hagin comès en el passat”. Entre els firmants d’aquesta carta hi ha l’antic conseller del Banc Central Europeu Jürgen Stark i un expresident de l’Institut Ifo, que controla l’índex de confiança empresarial alemany. Com en els pitjors moments de la crisi, els experts adverteixen que l’eurozona no es pot convertir en una unió de deutes i obligacions i reclamen que es regulin, en canvi, “procediments ordenats d’insolvència per part dels estats” i per a una sortida ordenada de l’euro. La carta rebutja explícitament la figura d’un ministre d’Hisenda europeu perquè consideren que “contribuiria a un augment de la politització de la política monetària”.

L’alternativa és, segons ells, promoure noves reformes estructurals en els països de l’euro i defensar “el principi de responsabilitat” com a “pedra angular de l’economia de mercat social”. No hi pot haver noves línies de crèdit ni incentius “per les males praxis econòmiques”.

Les propostes dels economistes alemanys no són tan diferents de les formulades pel govern holandès, que, a més, compta amb el suport d’altres països del nord i d’Irlanda. La cimera del mes de juny tornarà a estar pendent d’Angela Merkel. La situació política de la cancellera, però, ha canviat. Si l’esclat de la crisi de l’euro i els rescats amb diners alemanys van originar un moviment de protesta entre acadèmics, empresaris i economistes que van acabar promovent el naixement d’Alternativa per a Alemanya, ara el partit populista -engrandit per la utilització política de la crisi dels refugiats- lidera ja l’oposició al Bundestag i la seva capacitat d’influència mediàtica i de pressió política sobre el govern alemany s’ha multiplicat.

Sense reforma, l’euro no sobreviurà, deia fa uns dies el ministre d’Economia francès, Bruno Le Maire. Però els grans reptes de l’euro no són tècnics, continuen sent sobretot polítics. Les divergències entre països de la moneda única són reals: divergències socials, de balances comercials, de sanejament de les finances públiques, de tolerància amb la corrupció, fins i tot de (des)confiança en l’eurozona.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF