UNIÓ EUROPEA

Què passa a partir d’ara amb el Brexit?

Brussel·les es vol “agafar un descans i tornar a l’agenda positiva”

“Ara en aquesta casa ens estem agafant un descans del Brexit. Tornem a l’agenda positiva”. Així responia ahir el portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, a les preguntes dels periodistes sobre el Brexit. Una resposta il·lustrativa d’un dels objectius que vol aconseguir la Unió Europea amb la pròrroga de sis mesos més concedida ahir al Regne Unit en una cimera extraordinària que es va acabar de matinada. Però què implica l’acord assolit ahir?

Nova data: 31 d’octubre

És una segona pròrroga del Brexit però dona flexibilitat de sortida

La primera ministra britànica, Theresa May, arribava ahir a Brussel·les amb la proposta de prorrogar el Brexit fins al 30 de juny. Cal recordar que el Brexit s’havia de produir primer el 29 de març passat, però el Regne Unit va demanar un ajornament que tenia com a data límit el 12 d’abril. Ara, després de prop de cinc hores de deliberacions, els líders de la UE van acordar donar al Brexit sis mesos més i convertir la situació en una mena de cicle sense final. La data s’explica perquè l’1 de novembre es constitueix la nova Comissió Europea i cada país compta amb un comissari. S’evita així que el Regne Unit en designi un.

Això sí, es tracta d’una pròrroga flexible, i això ha donat lloc al nou terme anglès flextension, perquè el Regne Unit pugui anar-se’n tan aviat com aconsegueixi que el Parlament britànic ratifiqui l’acord de retirada, que fins ara s’ha rebutjat tres vegades. D’aquesta manera podria sortir-ne abans del 31 d’octubre. És per això que May sosté que encara és possible ratificar-lo abans de les eleccions europees i no haver de participar-hi.

Els passos a Londres

Westminster ha d’aprovar la pròrroga en un tràmit senzill

Per a May l’objectiu d’aquesta pròrroga és tenir temps per continuar les converses que manté amb els laboristes de Jeremy Corbyn, i aconseguir que donin fruit. És a dir, que resultin en una majoria parlamentària suficient per aprovar l’acord de retirada. Això, com repeteix Brussel·les, pot suposar que es refaci la declaració política -el text que fixa les bases per a la relació futura- perquè els laboristes són partidaris de mantenir una relació futura més estreta, com per exemple amb una unió duanera, cosa que la majoria de conservadors rebutgen. Però ahir May ja va avisar que les converses serien difícils i que haurien d’implicar concessions de totes dues bandes.

Abans de tot això, el Parlament britànic ha d’aprovar en un tràmit senzill i sense complicacions la nova data del Brexit (31 d’octubre), perquè oficialment es mantenia fins al 12 d’abril.

La revisió al juny

La UE vol evitar noves situacions límit i reunions periòdiques

Per assegurar-se que tot plegat va en la bona direcció, o potser per ser conscients que la missió de May és impossible, l’acord de dimecres de la UE preveu una revisió de la situació al juny. Un dels objectius de la UE ajornant el Brexit sis mesos més és evitar contínues reunions extraordinàries dels líders per anar establint noves pròrrogues. Però per evitar que el 30 d’octubre es torni a convertir en un abisme, els encara Vint-i-vuit s’han citat al juny, quan decidiran si hi ha una possibilitat real d’arribar al 31 d’octubre amb un acord o si s’ha de replantejar la situació. La UE també insisteix en recordar que el Regne Unit té la potestat de revocar la petició del Brexit (l’article 50 de tractat de la UE) i fer marxa enrere.

Les condicions de la UE

Demana al Regne Unit que jugui net mentre es mantingui al club

El text acordat ahir deixa clar que el Regne Unit es compromet a respectar el principi de “cooperació sincera” amb la Unió Europea, entenent que mentre en sigui membre continua tenint drets i veu i vot en decisions importants com ara les perspectives financeres. Per això, la UE ja avisa que continuarà reunint vint-i-set membres quan toqui parlar de qüestions clau per al futur de la política comunitària. No s’arriba, amb tot, a l’extrem que havia demanat França de fer que el Regne Unit renunciï al seu dret de veto, per exemple. L’altra condició clara és que el Regne Unit haurà de convocar eleccions europees si no se n’ha anat abans del 22 de maig.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF