París tancarà els bars a partir de demà amb menys de la meitat del percentatge de casos que Madrid

El sector de l'hostaleria s'hi oposa tot i que la pandèmia continua accelerant

Era un rumor que corria per tot París i ara s'ha confirmat. El govern francès tornarà a tancar bars a partir de dimarts durant 15 dies davant la mala evolució de la pandèmia de covid-19 a la capital francesa i als tres departaments limítrofs que l’envolten. La circulació del virus s'ha accelerat aquest cap de setmana, amb 270 casos per 100.000 habitants. Aquesta realitat obliga també les universitats a reduir el nombre d'alumnes que assisteixin simultàniament a classe.

Una decisió catastròfica per a l’economia del sector de l’hostaleria i la restauració que el ministre de Salut, Olivier Véran, va avançar dijous i es va concretar diumenge a la nit, quan es va declarar la capital francesa i la seva àrea metropolitana "en alerta màxima". Inicialment s'havia previst tancar bars i restaurants aquest dilluns, però finalment la mesura s'ajorna a dimarts i afectarà només els primers, ja que es permetrà que els restaurants que respectin un estricte protocol sanitari puguin continuar oberts.

El tancament dels establiments de restauració ja es va decretar fa uns dies a l'àrea metropolitana d'Aix-Marsella, formada per 92 municipis, i a l’illa de Guadalupe. Llavors el ministre va justificar aquesta opció aferrant-se a les xifres: la taxa d’incidència en aquests dos territoris, és a dir, l’indicador que mesura la intensitat de la circulació del virus, era superior a 250 casos positius per 100.000 habitants per setmana.

A finals de setembre els gimnasos ja van haver de tancar portes. De fet, Véran va descriure dijous al vespre un panorama força inquietant pel que fa a l’evolució de l’epidèmia en diverses ciutats franceses, principalment a Tolosa, Lió, Lilla, Grenoble i Saint-Étienne. París, però, acapara ara tota l’atenció. 

La nova cartografia de l’epidèmia a França que el govern va posar en marxa el 23 de setembre classifica els departaments en cinc categories diferents, que van de la zona verda fins a l’estat d’urgència, aquest últim el pitjor escenari possible. Oficialment només Aix-Marsella i Guadalupe estan en alerta màxima, a només un graó de la temible emergència sanitària. Ningú dubta, però, que la capital francesa i els seus voltants entraran en aquesta mateixa categoria dilluns.

De fet, segons les xifres que va donar el ministre, París i la rodalia ja haurien d’haver entrat en alerta màxima, ja que han sobrepassat el límit dels tres indicadors clau en els quals es basa el govern per classificar els territoris. D’una banda, el nivell d’incidència és superior a 250 casos per 100.000 habitants. En concret, està en 263. De l'altra, la incidència entre les persones grans supera de 5 el límit dels 100 casos per 100.000 habitants. I, per acabar, entre el 30% i el 35% de pacients de covid-19 ja tornen a ocupar els llits de les unitats de cures intensives (el límit és el 30%). A la Comunitat de Madrid, per fer una comparació, la incidència acumulada és de 650 casos per 100.000 habitants.

La restauració aconsegueix un protocol especial

Mentrestant, els professionals de l’hostaleria i la restauració van pressionar per evitar el tancament, i els segons se n'han sortit, almenys per ara. Els restaurants proposen noves mesures per reforçar el protocol sanitari actual, com ara prendre la temperatura als clients i al personal abans d’accedir a l’establiment o limitar el nombre de comensals per taula a vuit persones o bé fer pagar obligatòriament des de la taula. El govern ha de presentar avui els detalls d'aquest protocol reforçat que permetrà als restaurants continuar oberts. Una altra de les propostes és la d’inscriure les dades personals dels clients en un quadern especial que hauria de tenir cada restaurant. En el cas que es detectés un positiu, les dades es facilitarien a les autoritats sanitàries i així es podria fer el seguiment de contactes més fàcilment. Els restauradors es comprometen a destruir les dades dels clients al cap d’un mes.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF