Publicitat
Publicitat

Mor el militar nord-americà que va desertar a Corea del Nord i hi va viure 40 anys presoner

Jenkins portava tretze anys al Japó, on es va traslladar amb la seva dona japonesa quan va ser alliberat pel règim

Charles Robert Jenkins, un sergent de l'exèrcit nord-americà que es va convertir en tot un enigma de la Guerra Freda després de desertar a Corea del Nord el 1965 -país on va estar retingut durant quasi 40 anys abans de ser alliberat el 2004- va morir aquest dilluns al Japó a l'edat de 77 anys.

La seva mort va ser feta pública per l'agència Kyodo News, sense que se n'especifiqués la causa.

Jenkins, nascut a Carolina del Nord, patrullava la zona desmilitaritzada que separa les dues Corees l'any 1965 quan, després de beure's 10 cerveses, va entrar a Corea del Nord per evitar anar a combatre al Vietnam.

Aviat es va adonar que havia comès un terrible error. Passaria la major part dels següents 40 anys com a presoner, obligat a llegir les obres dels líders nord-coreans durant hores i dies, i patint fam i cops.

Poc se sabia sobre les experiències de Jenkins fins que va poder sortir de Corea del Nord l'any 2004. Aquell any, el règim nord-coreà li va permetre sortir per reunir-se amb la seva dona, Hitomi Soga, una japonesa que havia sigut segrestada per Corea del Nord i que també v a ser autoritzada a tornar a casa seva al Japó l'any 2002 després d'una visita a Pyongyang del primer ministre japonès de l'època, Junichiro Koizumi.

Durant el judici militar per desertor celebrat al Japó l'any 2004, Jenkins va explicar que en entrar a Corea del Nord va ser traslladat a un hospital on, sense anestèsia, un metge li va arrencar el tatuatge que tenia a l'avantbraç i que deia "U.S. Army " ('Exèrcit dels Estats Units').

Jenkins va explicar que el van advertir que qualsevol crítica a la família Kim, governant de Corea del Nord, li suposaria la mort. En el judici va assegurar que els seus captors l'amenaçaven dient: "Ves a cavar el teu propi forat, perquè estàs acabat".

Més tard va escriure que creia que la seva vida a Corea del Nord era una mica millor que la de la majoria de nord-coreans. Jenkins va aparèixer en pel·lícules de propaganda del règim comunista nord-coreà i va dir que el seu paper de 'trofeu de guerra' de Pyongyang el va salvar dels pitjors abusos.

"Però tot i així he sofert molt de fred, fam, pallisses i tortures psicològiques, fins al punt de desitjar sovint la mort", va escriure amb el periodista Jim Frederick en el llibre de 2008 "The reluctant communist: my desertion, court-martial and forty -year imprisonment in North Korea" (El comunista reaci: deserció, judici militar i 40 anys de presó a Corea del Nord). 

La vida de Jenkins va millorar una mica després de conèixer Soga, una japonesa que havia sigut segrestada per agents nord-coreans el 1978 junt amb altres ciutadans nipons amb l'objectiu que ensenyessin la llengua i la cultura japoneses als espies del règim. Jenkins i Soga es van casar poc després de coneixe's el 1980.

Van viure junts en una casa a Pyongyang que no tenia calefacció la major part de l'hivern i on cultivaven les seves pròpies verdures i criaven pollastres per compensar el sistema de racionament d'aliments durant la crisi. Van tenir dues filles, nascudes a Corea del Nord, que van poder sortir del país amb Jenkins el
2004.

Al Japó, l'opinió pública majoritària es va posar de part de Jenkins pel sofriment de la seva esposa i d'altres segrestats japonesos.

Després d'arribar-hi, Jenkins es va enfrontar a un tribunal militar, que el va declarar culpable de deserció i d'haver ajudat l'enemic. Va ser donat de baixa de l'exèrcit amb deshonor, despos seït de tots els beneficis econòmics i condemnat a una pena de presó de 30 dies. Va ser alliberat 5 dies abans per bon comportament.