ÀSIA

Milions d’indígenes amenaçats en nom del medi ambient a l’Índia

Narendra Modi, que pot ser reelegit primer ministre, vol militaritzar els boscos amb l’excusa de protegir-los

Militaritzar els boscos i atorgar més poder i immunitat als cossos forestals per disparar a matar contra tothom que sigui sospitós de ser caçador furtiu. Aquesta és la reforma de la llei forestal que proposa l’encara primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, per modificar una legislació vigent des de l’època colonial. L’objectiu declarat és salvaguardar les espècies en perill, però, a la pràctica, la reforma donarà més poder als guardes forestals, “uns cossos policials altament militaritzats” que estan reprimint les tribus indígenes i les comunitats locals, segons explica Eleonora Farari, investigadora del grup EnvJustice de l’ICTA-UAB.

Fins a 300 milions de persones viuen als boscos de l’Índia, que ocupen un 21% del territori. Un col·lectiu que inclou bona part dels més de 100 milions d’indígenes que hi ha al país (els anomenats adivasis ) i que s’hi juguen molt en les eleccions que van acabar aquest diumenge a l’Índia, després d’un mes de votacions en diferents fases. Els resultats es faran públics aquest dijous.

“Modi només ha treballat per anihilar els drets dels indígenes. La seva única agenda ha sigut polaritzar la població en nom de la religió, enfrontant hindús i musulmans, però a l’Índia hi viuen moltes altres comunitats i minories”, denuncia Pranab Doley, de l’organització camperola Jeepal Krisak Sramik Sangha, que va ser a Barcelona per denunciar la situació. Doley creu que Modi podria perdre les eleccions perquè “no té el suport de la majoria de la població, començant pels agricultors, als quals no ha pogut donar cap seguretat, i els joves, que segueixen a l’atur”. Segons l’activista, “Modi només ha governat per als rics i les corporacions”, i això li pot passar factura a les urnes.

Doley treballa amb les comunitats indígenes del Parc Nacional de Kaziranga, una reserva forestal a l’extrem nord-est de l’Índia on habiten dos terços de la població mundial de rinoceront unicorn de l’Índia, i amb una reserva de tigres que té la densitat de població més gran del món d’aquesta espècie. El model que Modi vol imposar amb la seva reforma de la llei de boscos s’ha aplicat ja en aquest parc amb resultats nefastos per a la seva població indígena.

“Execucions extrajudicials”

“A Kaziranga fa molt de temps que s’aplica un sistema de militarització extrema, amb un poder indiscriminat per als policies forestals per dur a terme execucions extrajudicials contra suposats caçadors furtius” que sovint són membres de les comunitats locals, explica. Un documental de la BBC va denunciar la situació el 2017, i relatava casos com la mort a trets d’un jove discapacitat que no va respondre als crits d’alto dels guardes o el d’un nen de 7 anys que ha quedat invàlid pels trets rebuts en una cama. “Després d’allò el que van fer va ser actuar contra la BBC i incrementar la repressió”, assegura Doley. Kaziranga és un model d’èxit de la conservació del rinoceront, que ha passat de només un grapat d’animals a principis del segle XX als 2.400 exemplars d’avui. Doley reivindica aquest èxit com un mèrit de les comunitats indígenes i locals i no del departament de Boscos.

Però l’increment de la caça furtiva de rinoceronts en l’última dècada, per l’augment de la demanda de la seva banya a l’Àsia oriental -on li atribueixen qualitats sanadores extraordinàries, des del càncer fins a la falta de potència sexual-, va derivar en aquesta militarització.

Les autoritats forestals, amb el suport d’organitzacions conservacionistes, veuen els indígenes i les comunitats locals com una amenaça per a les espècies protegides. Però, segons Doley, “aquesta narrativa només respon als interessos creats” de les elits del país per explotar els recursos naturals de boscos com Kaziranga, inclosa la seva capacitat d’atracció turística. “Els pobles indígenes són els que sustenten els boscos, sovint alimentant els animals salvatges amb els seus cultius i els seus ramats”, argumenta.

La llei forestal índia, que data del 1927, imposa encara avui un model de conservació heretat de l’era colonial amb l’objectiu declarat d’extreure beneficis econòmics dels recursos naturals. La reforma que planteja Modi canvia aquest objectiu econòmic per un objectiu de conservació de la natura, però “en lloc de democratitzar el sistema, encara el farà més autocràtic”, denuncia l’activista. “El departament de Boscos ha actuat sempre com un ens feudal, veuen els boscos com la seva propietat i tracten les comunitats indígenes i locals com els seus servents, els utilitzen com a mà d’obra si cal fer una campanya de neteja o de plantada d’arbres, però no volen donar-los cap dret sobre la terra”, denuncia Doley.

Amenaça de desallotjament

La lluita dels indígenes a l’Índia va aconseguir que el 2006 s’aprovés la llei de drets dels boscos, que protegeix aquestes comunitats i fixa l’obligació d’obtenir el “consentiment previ informat” de les gram sabha (consells de savis d’aquests pobles) abans d’aprovar projectes que afectin els boscos. Però a la pràctica aquesta llei és paper mullat. Una directiva del govern del 2012 la va aigualir i organitzacions com l’Autoritat Nacional per a la Conservació del Tigre (NTCA) van emetre ordres per dir que això no s’aplica en els hàbitats del tigre. Ara, si Modi surt reelegit i aprova la seva proposta de llei, la norma del 2006 perdrà tota la seva força.

La proposta de llei de Modi no és l’única amenaça que els pesa al damunt. Uns 8 milions d’indígenes perdran casa seva si es fa efectiva l’ordre del Tribunal Suprem indi de desallotjar 1,1 milions de famílies que viuen als boscos. La sentència, emesa al febrer i congelada després de les enormes protestes que va aixecar, representa “l’expulsió massiva més gran que s’hagi vist mai en nom de la conservació”, diu l’ONG Survival.

Les enquestes a peu d’urna apunten a la reelecció de Modi

Diverses enquestes a peu d’urna publicades a l’acabar l’última fase de les eleccions generals a l’Índia apunten a la victòria del primer ministre Narendra Modi i els seus aliats. Els resultats de la democràcia més poblada del planeta no s’anunciaran fins dijous i aquests sondejos no han resultat sempre fiables, però en aquest cas tots apunten a una àmplia victòria del Partit Popular Indi (BJP) de Modi i els seus aliats, als quals atribueixen entre 287 i 306 escons dels 543 que hi ha en joc.

Uns 100 milions d’electors, dels 900 que té el país, estaven cridats a les urnes aquest diumenge en les eleccions que s’han celebrat de manera esglaonada des de l’11 d’abril. Era la setena i última fase dels comicis, que entre d’altres van arribar a Benarés, al nord de l’Índia, la ciutat més sagrada per a l’hinduisme i on Modi va arrasar el 2014. En aquesta última fase la participació ha sigut del 61%.

El primer ministre va passar la nit en una cova meditant amb un vestit taronja tradicional, a uns mil quilòmetres de la ciutat santa.

El sistema parlamentari de l’Índia preveu que per poder formar govern s’ha d’assolir el suport de la majoria de diputats, que està en 272 escons, per poder governar. L’històric Partit del Congrés, liderat per Rahul Gandhi, encara confia en el joc d’aliances.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF