EUROPA

May suplica ara ajut als laboristes

La ‘premier’ tornarà a demanar un nou ajornament del Brexit tot i l’oposició de 14 dels seus ministres

Nou gir de guió en la superproducció del Brexit, la més popular, a hores d’ara, de la televisió britànica i una de les més seguides de les xarxes socials globals. Després de més de set hores de reunió del consell de ministres, la primera ministra, Theresa May, va admetre ahir el fracàs absolut de la seva estratègia per sortir de la Unió Europea (UE) i la imperiosa necessitat de demanar una altra pròrroga -“tan curta com sigui possible”- per evitar la sortida sense acord el 12 d’abril.

En el breu comunicat llegit a mitja tarda des de Downing Street -el mateix lloc des del qual fa deu dies va poc menys que insultar els parlamentaris-, May també va demanar a Jeremy Corbyn, el líder del Partit Laborista, que acudís al seu rescat i pactés amb ella un full de ruta comú que permetés “garantir deixar la Unió Europea i fer-ho amb un acord”. “Aquest és un moment decisiu en la història d’aquestes illes i això requereix la unitat per l’interès nacional”, va reblar.

Tot i la humiliant petició de socors, i el nou canvi de rumb, Corbyn no es va assabentar de la demanda d’ajuda i col·laboració per cap trucada prèvia de May, sinó al mateix temps que tots els britànics que van seguir l’anunci per televisió o per streaming.

May va suggerir també que qualsevol pacte amb els laboristes requerirà l’aprovació de l’acord de sortida que ja s’ha negociat amb Brussel·les, i que la “UE ha dit repetidament que no pot reobrir i no reobrirà”. I va insistir que la part més important de les converses s’ha de centrar en la futura relació amb la UE: “El resultat ideal d’aquest procés seria acordar un enfocament sobre la relació futura que impliqui [complir amb] el resultat del referèndum, i que tant el líder de l’oposició com jo podríem presentar a la Cambra dels Comuns perquè fos aprovat”.

May corre massa, però. Perquè també va dir que l’hipotètic acord que aprovés finalment la cambra seria el que duria al Consell Europeu de dimecres vinent, en principi el que li hauria de concedir la nova pròrroga. Així, en menys d’una setmana, la premier vol desfer el que ha fet en dos anys i emprendre un nou camí. I el temps és molt just i la desconfiança molt gran.

D’altra banda, d’acord amb les paraules de Theresa May, la pròrroga que té previst demanar a la UE acabaria “quan s’aprovi l’acord”.

Però els seus desitjos hauran de passar pel sedàs dels 27 líders, que, en tot cas, en determinarien la durada i les condicions que hi afegirien, sempre que entenguessin que el pla de May és clar i factible.

Corbyn va respondre de manera prudent i positiva a l’oferiment de Downing Street: “No vull establir cap límit, d’una manera o d’altra, abans d’aquestes reunions. El laborisme ha posat damunt de la taula les nostres propostes per garantir una unió duanera amb la UE i l’accés a mercats vitals i perquè es protegeixin els nostres estàndards de drets del consumidor, els ambientals i els dels treballadors. I també hem estat clars que hi ha d’haver una garantia absoluta que l’Acord de Divendres Sant es manté per [assegurar] la pau a Irlanda del Nord”.

Coneixedors dels plantejaments laboristes, no és estranya l’allau de crítiques immediates que la primera ministra va rebre des del sector brexiter del partit, que considera la marxa enrere una traïció al compromís electoral d’abandonar la unió duanera i el mercat únic.

El canvi de rumb de la cap de govern no acaba amb la demanda de compromís a Corbyn. Perquè també va assegurar que si les converses amb els laboristes fracassen, llavors tindrien lloc a la Cambra dels Comuns un seguit de votacions indicatives per veure quin pla podria comptar amb l’aprovació de la majoria absoluta del Parlament. Les dues sessions celebrades fins ara, l’última dilluns passat, no han aconseguit esbossar-ne cap. Com a roc a la faixa, May encara podria ressuscitar el seu acord i tornar-lo a portar a votació al Parlament. De fet, fins i tot en cas que la primera ministra aconseguís establir uns mínims amb Corbyn, no és gens segur que el Parlament ho aprovi. Uns 200 parlamentaris tories li van adreçar dilluns una carta en què li demanaven sortir de la Unió el 12 d’abril sense acord, fet que, de facto i de iure, encara és possible.

La posició de May és ara més difícil que mai, perquè el pas d’ahir el va fer contra l’oposició de 14 dels seus ministres. Només deu li van donar suport. L’última vegada que el govern va acordar un compromís sobre el Brexit, a mitjans de novembre, l’endemà dos van dimitir.

I si, malgrat tot, finalment s’accepta el pla de divorci, May haurà fet enfurismar els socis del DUP, els nacionalistes nord-irlandesos que li garantien la majoria absoluta. Surti com surti la seva maniobra, la seva derrota és absoluta.

La UE té por de convertir-se en un “ostatge permanent” de la crisi política del Regne Unit

La Unió Europea continua desitjant que el Regne Unit no marxi sense acord, i per això ahir el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va demanar paciència després d’escoltar la demanda d’una segona pròrroga per part de Theresa May. Al mateix temps, però, Brussel·les és conscient que si s’allarga encara més la situació actual d’atzucac, en pot patir les conseqüències. El negociador del Brexit per part de la UE, Michel Barnier, va fer encara més explícites les pors que fa setmanes que es respiren a Brussel·les. Si el Regne Unit no aconsegueix aclarir-se i opta per una pròrroga encara més llarga, la UE es trobaria davant de “riscos polítics” i econòmics que afectarien fins i tot la seva “presa de decisions de manera autònoma”. El president francès ho deia més clar en una reunió amb el primer ministre d’Irlanda, Leo Varadkar: “No podem ser l’ostatge permanent d’una crisi política del Regne Unit”. Per això, abans de parlar de la pròrroga llarga, Barnier va insinuar que si en les pròximes setmanes Londres ratifica l’acord, la UE podria pactar una pròrroga fins al 22 de maig, com va anunciar ahir May. Aquesta opció, però, hauria d’anar lligada a l’aprovació de l’acord a Westminster. Sobre l’acostament als laboristes de Jeremy Corbyn, que també va plantejar ahir May, la UE ja ha repetit diverses vegades que està completament disposada a renegociar la declaració futura per pactar una relació més estreta. El problema en aquest cas no és la UE sinó Londres, i per això Brussel·les continua preparant-se per al no acord.

Reaccions furioses de quatre diputats

‘tories’ pro-Brexit

Boris Johnson

“La primera ministra i el govern han arribat a la conclusió que qualsevol acord és millor que cap, i això és molt greu. Es confia el Brexit a Jeremy Corbyn”.

Jacob Rees-Mogg

“Els líders que se’n van amb l’oposició i no amb el seu partit al final no són seguits pel partit. Aconseguir el suport d’un marxista conegut no és la millor manera de confiar en els tories ”.

Andrew Bridgen

“Si posem Corbyn de responsable del Brexit, la premier haurà quedat encara més disminuïda davant del partit, els parlamentaris i els militants”.

Owen Patterson

“Hi ha una ruta molt clara per a la primera ministra per unir tot el Partit Conservador: fer realitat un Brexit sense cap acord de sortida. El Brexit és, per sobre de tot, una qüestió de sobirania i de llibertat”.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF