May demana als Comuns aprovar el seu pacte del Brexit per "l'interès nacional"

La 'premier', emboscada al Parlament després de la dimissió de dos ministres i dos secretaris d'estat

En una sessió maratoniana i esgotadora, Theresa May ha patit aquest dijous al Parlament l'emboscada dels diputats –tant de l'oposició com especialment del seu partit– més gran que es recorda contra un primer ministre britànic en les dècades recents. Però, tot i la seva tossuda defensa del pla de retirada de la Unió Europea (UE) acordat amb Brussel·les, que dimecres va avalar en una " decisió col·lectiva" un govern molt més que dividit, i que ha desfermat en les primeres hores d'aquest dijous la dimissió de dos ministres i dos secretaris d'estat –i també la de dos secretaris parlamentaris privats, dels departaments d'Educació i Justícia–, el projecte sembla a hores d'ara molt tocat. La incertesa generada, la possibilitat més que real que els Comuns no sancionin el divorci, ha provocat també una sacsejada en el valor de la lliura en relació amb el dòlar.

May ha sigut molt clara en la seva intervenció. "L'elecció és clara. Podem triar marxar [de la UE] sense acord, podem posar en perill el Brexit o podem unir-nos i donar suport al millor acord que podem negociar. Aquest acord és l'acord que acaba amb la llibertat de moviments [de persones], que ens retorna el control sobre els nostres diners, les fronteres i les lleis, que facilita un comerç sense taxes i que ens allibera de la política agrària comuna i de la política de pesca".

Res del que ha dit, però, ha convençut la immensa majoria dels parlamentaris. Amb més d'un centenar d'intervencions, es poden comptar amb els dits de les mans –set en total, en més de dues hores de debat– les que han parlat a favor seu o que han parlat bé del seu pla. Fins al punt que un diputat conservador, Andrew Bridgen, li ha demanat si "no és d'interès nacional que marxi" i deixi pas a un altre primer ministre.

Especialment significativa també ha sigut la intervenció del líder als Comuns del Partit Democràtic Unionista (DUP), els nord-irlandesos que donen suport a May, i que són claus per mantenir la majoria absoluta a Westminster. El número 2 del partit, Nigel Dodds, s'ha demanat si "l'elecció no és ara clara": "¿Ens defensem per tot el Regne Unit... o votem per un estat vassall i per la ruptura del Regne Unit?"

Un dels punts de l'esborrany de l'acord amb la UE que més suspicàcies aixeca als dos costats de la cambra, i tant entre els 'brexiters' com entre els 'remainers', és la impossibilitat d'alliberar-se, de forma unilateral, de la unió duanera en què el Regne Unit s'integrarà durant el període de transició i que es podria estendre, de manera indefinida, si la UE i el Regne Unit no arriben a un acord comercial satisfactori que eviti l'aixecament d'una frontera dura a Irlanda del Nord.

Nombrosos vegades al llarg del debat diputats de tots els grups, amb l'excepció del DUP, han preguntat a la 'premier' si no pot reconsiderar la seva posició i suspendre la invocació de l'article 50 o bé estendre el termini legal, que, de moment, dicta que el Regne Unit ha de sortir de la UE el 29 de març del 2019. May ho ha rebutjat. Com també ha descartat per activa i per passiva la possibilitat de convocar un nou referèndum.

La gran pregunta que ha planat durant tot el debat, però, i ateses les innumerables intervencions contràries al pla de May, és si la 'premier' compta amb els suports necessaris per aconseguir l'aprovació del Parlament. A Brussel·les, molt probablement, també s'estan fent la mateixa pregunta. No en va, dimecres el negociador en cap de la Unió, Michel Barnier, va demanar a Londres "responsabilitat". I aquest dijous, des de la Comissió i el Consell d'Europa, han preferit ignorar les dimissions. L'estratègia de May sembla molt clara, doncs. Dur al Parlament la votació amb el mínim de temps possible i plantejar un dilema binari: o el seu pla o cap.

Però el líder laborista, Jeremy Corbyn, li ha respost també molt clarament: "No acceptarem la falsa tria entre aquest mal acord i un no acord".

El problema per a l'oposició i els contraris a l'acord és la pressió que, des de Downing Street, s'exercirà, i ja s'està exercint, afirmant que el pacte és, segons les paraules de May expressades en nombroses ocasions, "per l'interès nacional".

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF