Indignació als Estats Units per un Trump tou amb Putin

Nova YorkHumiliant, vergonyós, deshonrós, un acte de rendició i de traïdoria. Aquestes van ser algunes de les paraules utilitzades als Estats Units per mitjans, polítics dels dos partits i exmembres de les agències d’intel·ligència per censurar l’actuació de Donald Trump durant la roda de premsa amb Vladímir Putin de dilluns a Hèlsinki, després de la seva primera cimera bilateral. El president nord-americà va evitar plantar cara al seu homòleg rus. No es va enfrontar a Putin pel seu suport al règim de Baixar al-Assad a Síria ni per l’agressió de les seves tropes a Ucraïna del 2014. Tampoc va condemnar la suposada ingerència de Moscou en les presidencials del 2016 i, de fet, va arribar a insinuar que es creia més el líder rus -que va negar haver interferit en el procés electoral nord-americà- que els seus propis serveis secrets.

Trump “va projectar debilitat” i les seves declaracions al costat de Putin van ser “una vergonya personal i nacional”, va afirmar el diari conservador The Wall Street Journal en el seu editorial d’ahir. La pluja de crítiques va ser constant i generalitzada. Moltes van caure de les files republicanes -de membres del mateix partit del president-. Als habituals crítics amb el seu govern, com els senadors republicans John McCain, Ben Sasse i Bob Corker, s’hi van afegir alguns dels seus partidaris més fervents. Newt Gingrich, exlíder del Congrés i un gran defensor de les seves polítiques, va tuitejar que els seus comentaris contra les agències d’intel·ligència nord-americanes són “l’error més greu de la seva presidència”.

Tot va ser un malentès

Ahir Trump va intentar aplacar aquestes crítiques i va assegurar que confia “plenament” en els seus serveis secrets. Poc abans de reunir-se amb congressistes republicans a la Casa Blanca va explicar que el dia abans s’havia expressat malament quan va afirmar que “no veia cap raó” per creure que Rússia “hauria interferit” en els comicis nord-americans. El que volia dir és que no veia per què “no hi hauria interferit”. Així doncs, el que va passar és que es va deixar un important “no”.

El seu aclariment per sortir de la crisi no va convèncer, però sí que va satisfer una majoria de membres del seu partit. Trump va deixar clar que accepta les conclusions dels serveis secrets sobre la ingerència de Moscou en les eleccions del 2016. Però també va afegir que aquestes accions “no van afectar” el seu resultat i va insistir un cop més que no hi va haver col·lusió entre la seva campanya i el Kremlin.

Tanmateix, les seves paraules no van adreçar altres crítiques, com el seu rebuig a condemnar les accions del govern de Putin a Ucraïna o Síria. I, per tant, no van calmar els ànims entre aquells que el van acusar de trair el seu país, com l’exdirector de la CIA John Brennan o l’excongressista partidari del moviment ultradretà Tea Party i locutor de ràdio Joe Walsh.

Una victòria per a Putin

La trobada bilateral va ser interpretada per molts analistes i polítics tant de Washington com de Moscou com una victòria per a Putin. Trump va rehabilitar el líder rus en l’escena mundial després que quedés aïllat per una gran part de la comunitat internacional per la seva annexió de Crimea de fa quatre anys. Els dos líders no van arribar a cap acord ni tampoc van fer cap declaració oficial conjunta. Només van subratllar la necessitat de mantenir un diàleg entre les dues grans potències nuclears. “És bo avenir-se amb Rússia”, va tornar a repetir ahir Trump, que creu que els seus països haurien de cooperar en temes com la lluita antiterrorista i el control d’armes nuclear.

“La reunió de Trump amb Putin va anar malament [per als interessos dels Estats Units], però podria haver anat molt pitjor”, afirma Melinda Haring, experta en política exterior del think tank Consell Atlàntic. Haring subratlla que el president nord-americà no va cedir en Crimea ni va anunciar una retirada de les sancions del seu país contra Rússia per l’agressió a Ucraïna i per la seva ingerència electoral.

Les incògnites sobre com serà la nova relació entre els EUA i Rússia no s’han esvaït. Com tampoc ho ha fet l’obstacle més gran per a aquest canvi: la investigació del Russiagate. De fet, poc després de la roda de premsa entre Putin i Trump, el fiscal especial del cas va anunciar la detenció a Washington d’una dona russa, Maria Butina, acusada de ser una espia del Kremlin.

Front comú de la UE i el Japó contra els aranzels

La Unió Europea va firmar finalment ahir el seu acord de lliure comerç amb el Japó. Amb aquesta firma volien enviar també un missatge al president nord-americà, Donald Trump, i deixar-li clar que les potències mundials s’estan unint contra la seva guerra comercial. “Enviem un missatge clar dient que farem front comú contra el proteccionisme”, va assegurar el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Brussel·les calcula que l’acord amb el Japó suposarà per a les empreses exportadores europees un estalvi de 1.000 milions d’euros anuals quan entri en vigor, el 2019. D’entrada se suprimiran el 90% dels aranzels actuals a les exportacions europees, i d’aquí uns anys la xifra arribarà al 97%. L’acord UE-Japó suposarà la creació d’una àrea de lliure comerç equivalent a un terç del PIB mundial. Ara només queda el vistiplau del Parlament Europeu perquè entri en vigor, ja que no necessitarà que cada estat membre el ratifiqui.