Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Gaza és un banc de proves per a la guerra amb l'Iran

Israel ha experimentat en aquesta confrontació amb el seu escut antimíssils

El conflicte que ha acabat, ara per ara, en un alto el foc entre Hamàs i Israel sembla l'últim episodi d'una confrontació periòdica. Però hi havia una segona agenda de desplegament estratègic, segons funcionaris nord-americans i israelians: una mena de pràctica per a un futur enfrontament armat amb l'Iran, tenint en compte les millores dels coets en mans islamistes, que s'han demostrat capaços d'arribar a Jerusalem, i els nous sistemes antimíssils per contrarestar-los.

L'Iran és el que preocupa el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president nord-americà, Barack Obama. Si bé poden no estar d'acord en les tàctiques, tots dos han deixat clar que el termini per resoldre la disputa sobre el programa nuclear de l'Iran és curt, probablement de mesos. I una clau en aquesta guerra ha estat tallar la capacitat de Teheran per infiltrar l'última generació de míssils a la franja de Gaza o el Líban, des d'on podrien ser llançats per Hamàs, Hezbol·lah i la Jihad Islàmica, en cas que s'incrementin les sancions contra l'Iran o que es produeixi un atac israelià contra les seves instal·lacions nuclears.

Michael B. Oren, l'ambaixador israelià als Estats Units i historiador militar, compara la introducció dels míssils iranians a Gaza amb la crisi dels míssils cubans. "En la crisi dels míssils a Cuba, els Estats Units no s'enfrontaven a Cuba, sinó a la Unió Soviètica. En l'operació Pilar Defensiu, Israel no s'enfrontava a Gaza, sinó indirectament a l'Iran".

És una analogia imprecisa. Fa 50 anys la Unió Soviètica portava a Cuba arsenal nuclear, i a Gaza els coets són convencionals i encara tenen importants problemes de precisió. Però d'alguna manera, Israel estava utilitzant la batalla de Gaza per posar a prova el potencial militar de Hamàs i la Jihad Islàmica -el grup que té els vincles més estrets amb l'Iran- i la seva capacitat per tallar la seva connexió amb Teheran.

De fet, podria dir-se que la primera fase d'aquesta crisi va començar fa gairebé un mes a Khartum, capital del Sudan, amb la misteriosa explosió d'una fàbrica d'armes lleugeres. El govern sudanès va assegurar que havia estat bombardejada per quatre avions de guerra israelians. Israel no va voler comentar l'episodi, però funcionaris de Tel Aviv i nord-americans sostenen que durant molt de temps el Sudan ha estat un punt de trànsit de coets Fajr de fabricació iraniana, els mateixos que Hamàs ha llançat a Tel Aviv i Jerusalem aquests últims dies.

Sistema de defensa

El sistema de defensa antimíssils que ha desplegat Israel aquests dies, anomenat Cúpula de Ferro, és encara més intens que el que s'ha fet servir fins ara en cap combat real. Tota una innovació en tècnica militar, com ho va ser la Guerra Civil Espanyola en l'ús de l'aviació.

Per descomptat, un conflicte amb l'Iran, si l'últim esforç per reprendre les negociacions fracassa, seria molt diferent. Però en el pla de contingència israelià i nord-americà, Israel s'enfrontaria a tres nivells d'amenaça: els míssils de curt abast que s'han llançat en aquesta campanya, coets de mitjà abast desplegats per Hezbol·lah al Líban i míssils de llarg abast llançats des de l'Iran.

L'últim podria incloure el Shahab-3, el míssil que els serveis d'intel·ligència israelians i nord-americans creuen que algun dia podria estar equipat amb una arma nuclear. L'objectiu, i el desafiament, és adequar els sistemes de radar i interceptors als míssils de curt, mitjà i llarg abast.

Abans que comencés la crisi, s'estima que Hamàs havia acumulat un arsenal d'entre 10.000 i 12.000 coets. Israel creu que ha reduït dràsticament els dipòsits. Però fonts militars hebrees recorden que la majoria dels prop de 1.500 coets disparats per Hamàs aquests dies s'han dirigit cap a zones despoblades. El sistema Cúpula de Ferro pot discriminar ràpidament els projectils que van a àrees poblades i estalvia els interceptors per als que cauran al desert. "Aquesta discriminació és molt important i evidentment això ha servit per validar el sistema Cúpula de Ferro", diu un militar.

Israel disposa de cinc nivells d'aquest sistema antimíssils, cadascun dels quals costa uns 40 milions d'euros. En els últims dos anys, els Estats Units han donat uns 210 milions al desenvolupament d'aquest programa. Cadascun dels interceptors costa desenes de milers de dòlars. Malgrat l'efectivitat demostrada en aquesta crisi, el sistema té els seus límits: està dissenyat només per aturar coets de curt abast.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF