Publicitat
Publicitat

NACIONS UNIDES

Els EUA i Israel deixen la Unesco pel seu “biaix antiisraelià”

L’agència cultural de l’ONU considera la seva retirada “una pèrdua per al multilateralisme”

Els Estats Units van anunciar ahir la seva retirada de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) per “la seva contínua tendència antiisraeliana”. Poques hores després d’aquesta decisió, que es farà efectiva a finals del 2018, Israel va assegurar que faria el mateix.

El govern de Donald Trump va explicar que el pas “no s’ha pres a la lleugera” i que reflecteix les seves “preocupacions” no només per la posició de l’agència cultural en disputes entre Israel i Palestina sinó també pels seus endarreriments en els pagaments i la necessitat que es reformi. Tant els Estats Units com Israel fa temps que consideren que la Unesco s’ha polititzat i posen com a exemple la decisió recent de l’organització, al juliol, de nomenar la Ciutat Vella d’Hebron -situada a Cisjordània (Palestina)- Patrimoni de la Humanitat.

El reconeixement d’aquest lloc sagrat que els musulmans anomenen mesquita d’Ibrahim i els jueus tomba dels Patriarques va enfurismar Israel. El seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, va qualificar la decisió “d’absurda”, ja que s’ignoraven els vincles jueus a la zona. La decisió també va molestar els Estats Units, el principal aliat d’Israel, i es considera una de les raons de la seva sortida de l’organització.

Relacions deteriorades

Les disputes dels Estats Units i Israel amb l’agència cultural de les Nacions Unides no són noves. El deteriorament de les relacions, de fet, es va iniciar quan el 2011 la Unesco va reconèixer Palestina com a membre de ple dret. El llavors govern de Barack Obama -seguint un mandat legislatiu- va cancel·lar la contribució del seu país a la institució, que era una cinquena part del pressupost, uns 70 milions de dòlars anuals. El 2013 els EUA van perdre el seu vot per aquest impagament.

Netanyahu va celebrar la decisió del president Trump. “Aquesta és una decisió valenta i moral perquè la Unesco s’ha convertit en el teatre de l’absurd, ja que en lloc de preservar la història, la distorsiona”, va afirmar el líder israelià, que va ordenar al seu ministre d’Exteriors que preparés la sortida d’Israel de l’organització, seguint els passos dels Estats Units.

La directora general de la Unesco, Irina Bokova, va lamentar “profundament” la decisió del govern de Trump -en un comunicat publicat abans que Israel anunciés que també deixava l’agència- i va assegurar que suposa “una pèrdua per al multilateralisme”. “En el moment en què la lluita contra l’extremisme violent demana una inversió renovada en educació i diàleg intercultural per prevenir l’odi, és profundament lamentable que els Estats Units es retirin de l’agència de les Nacions Unides que s’ocupa d’aquests assumptes”, va subratllar Bokova.

Les decisions dels EUA i d’Israel arriben en ple procés de l’elecció del pròxim director de l’agència. El qatarià Hamad bin Abdulaziz al-Kawari i la francesa Audrey Azoulay són els que tenen més paperetes per substituir Bokova. De fet, alguns experts apunten aquest canvi de lideratge i la possibilitat d’una victòria d’Al-Kawari com una altra de les raons que expliquen la decisió del govern de Trump de treure el seu país de la Unesco.

Tot i així, els Estats Units van explicar que tenen la intenció de mantenir-se a l’agència com a “membre observador” i que pensen continuar aportant els seus punts de vista i coneixements.

Les crítiques de Trump a l’ONU

Amb la seva retirada de la Unesco, el president nord-americà deixa palès el seu escepticisme en les Nacions Unides. Trump ha censurat diversos cops l’organització i creu que els Estats Units aporten una quantitat desproporcionada al seu pressupost (un 22%). Les seves crítiques, a més, són consistents amb la seva política d’“Amèrica primer”, que posa els interessos econòmics i nacionalistes nord-americans per davant dels acords internacionals. Des de la seva arribada a la Casa Blanca, els Estats Units han abandonat el tractat comercial amb una dotzena de països de l’Àsia-Pacífic i l’Acord de París sobre el canvi climàtic. I en els últims dies ha deixat entreveure que podria treure el país de l’acord nuclear amb l’Iran i del tractat comercial amb el Canadà i Mèxic.

Alguns experts i diplomàtics han expressat la seva preocupació per la pèrdua de compromís, i de lideratge, de la primera potència econòmica i militar mundial. Trump, però, sap que aquestes decisions agraden al seu electorat més fervent. A més, des de les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, l’aïllacionisme ha crescut entre els nord-americans.

No és el primer cop que els EUA es retiren de la Unesco -una institució que van ajudar a fundar-. El govern de Ronald Reagan va prendre la mateixa decisió el 1984 després d’acusar l’agència de corrupció i d’un biaix ideològic cap a la llavors Unió Soviètica. El 2002, gairebé 20 anys després, durant la presidència del també republicà George W. Bush, el país va decidir tornar a ser membre de ple dret.

La Unesco, coneguda sobretot pel seu programa de protecció del patrimoni mundial cultural i natural, finança també projectes educatius i científics arreu del món. El secretari general de l’ONU, António Guterres, va lamentar la decisió dels Estats Units. El seu portaveu, Farhan Haq, va admetre les diferències però va intentar minimitzar la decisió del govern de Trump i van assegurar que seguiran treballant “de manera productiva” en una gran “varietat de temes”.

El probable cap qatarià de la Unesco, al centre de la polèmica

L’anunci de la retirada dels EUA arriba justament quan la Unesco està submergida en el procés de relleu de l’actual directora general, Irina Bokova. Un relleu no exempt de polèmica, que ha deixat paleses les lluites de poder entre els països àrabs. La votació secreta del nou director general, que porta dues rondes i podria acabar avui mateix, han deixat fins ara en primer lloc el candidat de Qatar, Hamad bin Abdulaziz al-Kawari; en segon la francesa Audrey Azoulay, i en tercer (i distant) l’egipci Moushira Khattab. Egipte, un dels estats que han impulsat el boicot diplomàtic a Qatar, ha criticat públicament l’avantatge del qatarià, suggerint que Qatar estaria usant la seva influència financera per dirigir la Unesco. El mateix candidat egipci va retuitejar un article de la premsa israeliana: “Israel lamenta l’emergent victòria de Qatar en la votació pel lideratge de la Unesco”.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF