BRASIL

Érika Hilton, una negra trans que desafia Bolsonaro

Regidora de São Paulo, ha estat la dona més votada a la primera volta de les municipals

Desafiar el racisme, la transfòbia i les injustícies socials al Brasil de Jair Bolsonaro no és gens fàcil. Fer les tres coses alhora i a sobre obtenir un bon resultat a les urnes vol dir estar disposada a jugar-se la vida. Érika Hilton, de 27 anys, negra, trans i nascuda en una favela, acaba de ser elegida regidora a la megalòpolis de São Paulo pel Partit Socialisme i Llibertat (PSOL), una formació de l’esquerra revolucionària que ha donat la campanada a les municipals i disputarà la segona volta de diumenge a l’actual alcalde de centredreta de la capital econòmica del Brasil.

Hilton va rebre a la primera volta, el 15 de novembre, més de 50.000 vots, que la van convertir en la dona més votada a tot el país i el desè candidat amb més vots (els nou primers eren homes). “Mai m’hauria imaginat que en la ciutat més gran de l’Amèrica Llatina aquest cos negre, pobre, perifèric i transvestit pogués ser el més votat del país”, va dir fa uns dies Hilton a l’agència AFP.

La primera transsexual negra que s’asseurà a la sala de plens de l’Ajuntament de São Paulo ja s’ha topat amb el racisme imperant abans d’assumir el càrrec. El Brasil viu aquests dies sota la commoció del brutal assassinat d’un home negre a mans de personal de seguretat d’un supermercat Carrefour a Porto Alegre, que ha desencadenat protestes antiracistes en diverses ciutats d’arreu del país.

Una població violentada

“L’arribada d’una dona transsexual a l’Ajuntament de São Paulo suposa un gran canvi en un context molt conservador -explica a l’ARA Artur Rodrigues, el periodista de La Folha de S ã o Paulo que segueix la campanya de Hilton-. La població transsexual està molt marginada al Brasil, i pateix molta violència. Crec que en termes de representativitat la seva elecció pot suposar un avenç”.

Hilton no ha tingut una vida fàcil. Va créixer en una favela dins d’una família religiosa que la va expulsar de casa quan tenia 14 anys. Durant un temps va viure al carrer i es va haver de prostituir. “Vaig passar tota la meva adolescència prostituint-me per sobreviure. Aquesta és la realitat de les dones trans”, lamenta en una altra entrevista a l’agència Efe. La mare va acabar recuperant la relació i li va donar suport, i aleshores va començar a militar en la defensa dels drets de les persones negres i LGTB.

El 2018 va ser escollida diputada de l’estat de São Paulo en una candidatura col·lectiva amb diverses dones d’esquerra, justament quan Bolsonaro -que ha arribat a dir que preferiria un fill mort que un fill homosexual- es va convertir en president.

L’herència de l’esclavitud

Hilton es mostra optimista i recorda que “el Brasil del 2020 no és el del 2018”. És cert que quasi 300 candidats transgènere s’han presentat a les municipals i 30 han estat elegits, però també que les coses avancen molt a poc a poc: “L’abolició de l’esclavitud es va decretar el 1888 però va ser falsa -assegura-, encara estem lluitant per la nostra humanitat”.

La flamant regidora assegura que ha rebut moltes amenaces de mort, i és difícil no comparar-la amb la seva companya de partit, la regidora de Rio de Janeiro Marielle Franco, també negra i nascuda en una favela, i lesbiana. Assassinada el març del 2018, la policia sosté que van ser grups parapolicials, i s’investiga la possible relació dels fills de Bolsonaro amb aquests grups. El Brasil és un dels països del món amb més assassinats de transsexuals. L’any passat se’n van denunciar 124.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF