DESASTRE NATURAL

Califòrnia busca més de 600 desapareguts en l'incendi forestal

Trump visitarà la zona afectada demà, dissabte, deu dies després que es declarés el foc

Els Walker mirant cartells amb anuncis de persones desaparegudes, al costat de Paradise / TERRAY SYLVESTER / REUTERS

Els bombers continuen lluitant per controlar els dos incendis forestals que des de fa una setmana cremen a Califòrnia. Les autoritats s'han vist sobrepassades per la magnitud del desastre natural i les persones desaparegudes han augmentat fins a 631, mentre que també ha crescut el balanç provisional de víctimes mortals fins a 66. El foc del nord de l'estat ja ha cremat més de 56.000 hectàrees i ha calcinat més de 10.000 cases. Al voltant de la localitat de Paradise, escombrada per les flames, els veïns pengen fotografies dels seus amics i familiars de qui no saben res.

Amb tota seguretat, la llista de morts pujarà a mesura que els equips de rescat aconsegueixin arribar a les zones que encara cremen però es confia que gran part dels desapareguts siguin a les desenes de centres d'allotjament d'urgència que s'han obert per acollir els milers d'evacuats que han hagut de deixar casa seva davant l'imminent risc. Per facilitar la cerca, el xèrif del comtat de Butte, Kory Honea, ha demanat mostres d'ADN per accelerar els tràmits d'identificació dels cadàvers que s'han localitzat, que com que estan calcinats han perdut les empremtes digitals. En paral·lel un exèrcit de forenses rastreja el terreny per trobar restes humanes.

Paradise era fins fa poc una ciutat de 27.000 residents amb una bona fama i reputació entre jubilats dels Estats Units que en els últims anys s'hi han instal·lat buscant les bones temperatures i un clima sec i assolellat bona part de l'any. La majoria dels desapareguts són persones de més de 65 anys. Paradise és ara una ciutat fantasma, amb la immensa majoria dels veïns amb una ordre de deixar casa seva. Una part s'han traslladat als refugis habilitats per l'emergència o s'allotgen en cases de familiars i amics. És el cas de la Nicole i l'Eric Montague, que juntament amb la seva filla de 16 anys van a buscar menjar de franc, però han trobat lloc a casa d'uns familiars en una ciutat veïna de Paradise.

Els que tenen menys sort passen els dies en campaments improvisats i sense serveis bàsics, on es refugien del fred matinal i de l'aire emmascarat de fum i partícules dels focs en cotxes particulars o tendes de campanya.

La bona notícia és que després de dies amb unes condicions adverses els bombers han aconseguit contenir les flames en un 40%. Els efectes arriben a l'àrea de la badia de San Francisco, on viuen set milions de persones i que està a 280 quilòmetres de distància de l'incendi, on des de dijous passat es manté activada una alerta per la mala qualitat de l'aire a causa del fum que ha obligat a tancar les escoles públiques i les tres universitats de la zona.

El de Paradise no és l'únic foc actiu a Califòrnia. Al sud n'hi ha un a prop de Los Angeles que des de fa una setmana ha cremat ja gairebé 40.000 hectàrees i s'ha cobrat la vida de tres persones.

Malgrat que l'origen dels dos focs segueix sent desconegut i les autoritats mantenen obertes les investigacions, alguns dels afectats per l'incendi del nord han presentat una demanda contra la companyia proveïdora de gas i electricitat de l'estat, que va admetre que havia detectat un "problema" en una línia d'alta tensió propera a l'àrea on es va declarar l'incendi només uns minuts abans que s'iniciessin les flames.

Visita de Trump

La Casa Blanca ha anunciat que el president Donald Trump visitarà la zona afectada demà, dissabte, 10 dies després que es declaressin els incendis. La visita pren força perquè el republicà va culpar del desastre el governador demòcrata de Califòrnia per haver malgastat, va dir, els fons destinats a emergències utilitzant-los per a altres objectius. L'acusació ha sigut criticada, entre d'altres, pel cantant Neil Young, que ha perdut casa seva –que ha sigut engolida per les flames– i que va subratllar que els incendis freqüents a Califòrnia es deuen al canvi climàtic. 

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF