XENOFÒBIA

Cadena perpètua contra el terrorisme neonazi a Alemanya

L’única supervivent del grup, que va atemptar fins al 2007, rep la pena més alta

Cadena perpètua per l’assassinat de 10 persones, per més de 30 intents d’homicidi mitjançant atacs amb bomba i incendis intencionats, per atracaments i pertinença a organització terrorista. Amb aquesta dura sentència es va acabar ahir el judici per l’anomenat cas NSU, una cèl·lula terrorista neonazi que, sota el nom de Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU, en les seves sigles en alemany), va atemptar contra col·lectius d’origen estranger a Alemanya entre els anys 2000 i 2007.

Beate Zschäpe, l’única supervivent del trio terrorista, rep així la pena més dura prevista pel Codi Penal alemany. L’Audiència Territorial de Munic considera provada “una orientació ideològica i política” de Zschäpe que incloïa “l’ús de la violència”. Aquest rerefons ideològic dels atacs de la NSU és considerat pels jutges un agreujant que els ha portat a aplicar la cadena perpètua contra la principal acusada.

Uwe Mundlos i Uwe Böhnhartd van ser els altres dos integrants del grupuscle terrorista. Juntament amb Beate Zschäpe, els tres militants neonazis van passar a finals del segle passat a la clandestinitat amb l’objectiu d’iniciar una campanya violenta contra els estrangers, que consideraven invasors del seu país. Durant més d’una dècada, les autoritats alemanyes no només no van poder localitzar-los, sinó que tampoc van trobar indicis del terror neonazi generat per la NSU. La policia fins i tot va apuntar a la revenja entre clans com a hipòtesi dels atemptats ultradretans.

L’any 2011, després d’un atracament fallit i envoltats per la policia, Uwe Mundlos i Uwe Böhnhartd van aparèixer morts en una caravana situada a prop del pis on el trio vivia a la ciutat de Zwickau. Segons la versió policial, els terroristes es van suïcidar. Beate Zschäpe es va entregar a les autoritats pocs dies després d’enviar cartes a diferents mitjans reivindicant l’autoria dels atacs.

El judici, que ha durat més de cinc anys, també acaba amb penes d’entre dos anys i mig i 10 anys de presó per a quatre homes per col·laboració amb organització terrorista. Les investigacions apunten que la cèl·lula molt probablement va comptar amb una xarxa de suport social formada per centenars de persones que li va permetre mantenir-se en la clandestinitat durant tant de temps. Tot i que Alemanya compta amb un llarg historial de violència xenòfoba, que ha deixat almenys 193 víctimes mortals des de l’any 1990 (segons xifres de l’ONG Fundació Amadeu Antonio), l’NSU és el cas de terrorisme neonazi més important i sistemàtic conegut fins ara en la història de la República Federal. La sentència feta pública ahir s’interpreta, per tant, com una decisió judicial que vol ser exemplar.

Qüestions sense resposta

La dura sentència, però, no respon a totes les preguntes que va generar el cas NSU: ¿Per què la policia va ser durant més de 10 anys incapaç de descobrir els terroristes tot i els nombrosos indicis existents? ¿Quines connexions hi va haver entre la cèl·lula terrorista neonazi i els serveis secrets alemanys? ¿Les autoritats alemanyes estan cegues de l’ull dret quan s’han d’enfrontar amb la violència ultradretana, com han denunciat en nombroses ocasions organitzacions contra el racisme?

Segons diu el periodista català resident a Alemanya Roger Suso en el seu llibre La claveguera marró, “la NSU estava empeltada en l’escena neonazi i coberta per informants a sou de l’estat alemany. Informants que no van informar”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF