El canvi climàtic podria estar alterant un dels corrents que regeix el clima

L’alentiment del corrent en jet podria afavorir un temps més extrem

Era el 29 de gener d’aquest any que Chicago registrava una temperatura de -30 graus, i a Fargo, la població americana popularitzada pels germans Cohen, el termòmetre s’enfonsava fins a -47. Són unes temperatures que feia dècades que no es veien i que van portar el president Trump a piular, en suposat to irònic: “Què carai està passant amb l’escalfament global? Torna aviat, et necessitem!” Uns mesos abans, l’estiu del 2018, Estocolm havia registrat 18 dies amb més de 30 graus, un fet inèdit com a mínim en els últims 60 anys, i Califòrnia s’enfrontava a una cadena d’incendis salvatges. ¿Què tenen en comú tots aquests fets, tots ells extrems, però tan diferents entre si? Tots es van produir en un context d’un corrent en jet molt ondulat.

El corrent en jet és un passadís de vents que es produeix a latituds mitjanes i a una altura d’uns 10 quilòmetres. Es tracta d’un corrent que es mou d’oest a est i que és bàsicament fruit de la diferència de temperatura entre les latituds polars i les tropicals. Quan la diferència de temperatura entre el pol i les latituds tropicals augmenta, el corrent es fa més intens, i quan disminueix, s’alenteix. Probablement heu travessat el corrent en jet en algun vol traumàtic i turbulent, tot i que de vegades els avions l’utilitzen més aviat per enfilar-s’hi i gastar menys combustible, per exemple en els vols transatlàntics entre Amèrica del Nord i Europa. El29 de gener d’enguany, en un vol comercial entre Los Angeles i Londres, un Boeing 787-9 va assolir una velocitat extraordinària de gairebé 1.300 km/h gràcies al fet que el corrent en jet aquell dia era especialment intens.

Quan el corrent en jet s’alenteix són més fàcils els moviments d’aire entre latituds, és a dir, és més fàcil que l’aire fred se’n vagi a latituds més baixes i que l’aire càlid s’enfili cap a indrets pròxims al cercle polar àrtic. I aquí és on enllacem amb el principi de l’article: un corrent en jet molt ondulat i amb meandres fa que el temps tendeixi a ser més extrem, bé sigui en un sentit, més calor, o en un altre, més fred. De vegades fins i tot quan un meandre del corrent és prou pronunciat pot arribar a quedar aïllat. És el que passa per exemple quan hi ha una gota freda com la de fa pocs dies. Una bossa d’aire fred en altura que va començar sent una ondulació d’aquest passadís de vents.

El corrent en jet, per tant, regeix el nostre clima, i si s’ondula gaire podem tenir un temps més extrem: episodis de calor, onades de fred o situacions de pluja forta com la de fa pocs dies. La pregunta clau és: com està afectant l’escalfament global al corrent en jet? Aquest és un tema de gran interès últimament entre la comunitat científica i sobre el qual s’han fet múltiples articles. Segons el predictor de l’Aemet Sergi González, comença a haver-hi un bon grapat d’estudis que apunten en la mateixa direcció: en els últims anys el corrent en jet s’ha fet més sinuós i està afavorint aquestes situacions de temps extrem. No només això, sinó que aquestes ondulacions s’estan fent més persistents i per tant afavoreixen, per exemple, onades de calor més llargues i extraordinàries a l’estiu.

El motiu d’aquesta alteració seria que la Terra no s’està escalfant a tot arreu al mateix ritme. L’Àrtic s’està escalfant a una velocitat dues vegades superior a la de la resta del planeta, un fet constatat per estudis d’agències com la NOAA. Segons Sergi González, el fet que l’Àrtic s’escalfi més ràpid que la resta del planeta provoca que la diferència de temperatura entre els pols i les latituds tropicals també disminueixi, i això ens porta a un escenari amb més ondulacions en el corrent en jet. Un estudi recent del climatòleg americà Michael E. Mann ha donat com a resultat que aquesta sinuositat més accentuada ja s’ha manifestat en els últims anys, però en canvi no és tan clar què passarà en un futur.

La nevada del 2010

Hi ha diferents indicadors que avaluen com d’intens o de feble és el corrent en jet. Ni molt menys cada cop que aquest passadís de vents s’alenteix en notem les conseqüències, però curiosament l’etapa recent en què aquests indicadors han mostrat que el corrent en jet va ser més feble data de l’hivern del 2010, que si ho recordeu va acabar portant la nevada més històrica que hàgim tingut en les últimes dècades.

Si realment el corrent en jet tendeix a alentir-se i les seves ondulacions es fan més persistents, ens podríem trobar en un escenari en què episodis de nevades a cotes baixes puguin arribar a fer-se més freqüents, tot i que en canvi globalment la neu al Pirineu, i en general els dies de fred, segueixin baixant.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF