REGNE UNIT

Almenys una trentena de diputats volen descavalcar May del poder

La ‘premier’ defensa el seu pla del Brexit i vaticina un “futur millor”

Almenys una trentena de diputats conservadors britànics del sector brexiter volen fer fora Theresa May de Downing Street. Graham Brady, cap del Comitè 1992 -el grup dels parlamentaris tories de segona fila-, ja ha rebut la carta en què expressen la manca de confiança en la primera ministra. L’última la va remetre ahir el diputat James Duddridge minuts abans que la premier comencés el discurs de cloenda del congrés del partit, que va començar a Birmingham diumenge. Si el nombre de peticions arriba a les 48 -el 15% dels actuals representants als Comuns-, Brady hauria de posar en marxa la maquinària per dur a terme un vot de confiança.

Per ara, May resisteix. També contra Boris Johnson, que dimarts va etzibar un atac duríssim contra la política que ha seguit la cap de govern en les negociacions del Brexit amb la Unió Europea (UE).

Ahir May va sortir de Birmingham molt millor que no hi havia arribat i molt millor del que s’esperava, ateses les baixes expectatives que hi havia. Entre altres raons perquè tothom recordava encara el desastrós discurs de l’any passat, en què va perdre la veu, amb les lletres del decorat caient darrere seu i amb la irrupció d’un còmic que li va lliurar el formulari habitual que s’utilitza al Regne Unit quan les empreses acomiaden els treballadors.

La ‘Dancing queen’

May va aparèixer sobre l’escenari fent uns robòtics passos de ball al ritme de la cançó Dancing queen, d’ABBA, tota una declaració de principis. Després va fer broma sobre els problemes que va tenir l’any anterior i finalment, ja posada en matèria, va demanar unitat al partit i contenir els nervis en l’última fase de negociació del Brexit. “Si tots treballem en diferents direccions per buscar les nostres pròpies visions del Brexit perfecte ens arrisquem a acabar sense cap mena de Brexit”, va dir.

La primera ministra va insistir davant d’un auditori ple que honorarà “el resultat del referèndum”. I va defensar amb dents i ungles el seu pla de Chequers -aconseguir una regulació comuna per a béns de consum i aliments amb la Unió, però no per a serveis-, per bé que en cap moment va esmentar-lo pel nom, sabent com sap que ha esdevingut tòxic entre la gran majoria de militants del partit. De fet, s’hi va referir, només, com un “pla de lliure comerç”, cosa que és gairebé un joc de mans verbal.

El que va descriure és, ras i curt, el mateix pla que va ser refusat fa dues setmanes a la cimera comunitària de Salzburg. “És l’únic que hi ha damunt la taula”, va dir. I va recordar frases ja dites. “Ningú no vol més que jo un bon acord, però el Regne Unit no té por de marxar [de la UE] sense acord si ho ha de fer”, va recalcar. I tot seguit va admetre que un no acord suposaria “dificultats inicials” encara que, “finalment, el Regne Unit prosperarà”. El públic, crèdul, aplaudia convençut.

Però ara caldrà comprovar que tothom comparteix la seva idea. “La nostra proposta [implica] recuperar el control sobre les nostres fronteres, lleis i diners, és bona per a l’ocupació i per al Regne Unit, compleix amb al referèndum, manté la fe en el poble britànic i és d’interès nacional”. El contrari del que dimarts va dir Boris Johnson.

May, que va etzibar un duríssim atac contra Jeremy Corbyn, quasi titllant-lo de traïdor i racista, va anunciar, també, el final del període d’austeritat una dècada després de la crisi financera. “No hi ha hagut cap retorn als préstecs incontrolats del passat”, va dir fent referència explícita a la política econòmica laborista, i va afirmar que no permetrà “desfer tot el progrés dels últims vuit anys”. Finalment va assegurar que “una dècada després de la fallida financera, la gent ha de saber que l’austeritat s’ha acabat i que el seu esforç ha donat fruits. El poble britànic ha de saber que el final és a tocar. I el nostre missatge és que ho aconseguim. No som només un partit per netejar un desastre, som el partit per dirigir-nos cap a un futur millor”, va assegurar.

Malgrat el relatiu èxit d’ahir, sobre el seu futur polític encara hi ha moltes incògnites. Per exemple, si s’arribarà a les 48 cartes per desfermar una cursa pel lideratge. Tot dependrà del que passi a Brussel·les, que és on es juga la política interior britànica.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF