Alberto Fernández, nou president de l'Argentina: "Hem de posar fi a la catàstrofe social del país"

El kirchnerista pren possessió del càrrec i Cristina Fernández és investida vicepresidenta

El peronista Alberto Fernández ja és president de l'Argentina. I ho serà els pròxims quatre anys, materialitzant el retorn del kirchnerisme i el peronisme a la Casa Rosada. La presidència del conservador Mauricio Macri ja forma part del passat. Es tracta d'un parèntesi nefast, creuen els kirchneristes, que ara quedarà solucionat amb l'arribada del tàndem inèdit que formen Alberto Fernández en la presidència i  Cristina Fernández en la vicepresidència. Alberto i Cristina, com se'ls coneix popularment i mediàticament.

El nou president i la nova vicepresidenta de l'Argentina són els caps d'una coalició de centreesquerra molt àmplia que pretén canviar el rumb del país des del poder executiu i el legislatiu, un cop de timó de 180 graus per lluitar urgentment i especialment contra la inflació que es menja el sou dels argentins, contra la misèria i la pobresa –un 41% dels argentins són pobres–, i contra la recessió econòmica i el monumental deute extern que el país austral té amb creditors internacionals.

Si alguna cosa caracteritza el nou president de l'Argentina, el peronista Alberto Fernández, és la seva voluntat de mostrar-se com un ciutadà més. En trobem un exemple en com ha anat fins al Congrés de la República per rebre la banda presidencial: ho ha fet conduint el seu propi cotxe i saludant durant el trajecte els seus simpatitzants. La banda presidencial l'ha rebut de mans del ja expresident conservador de l'Argentina Mauricio Macri. Tots dos s'han fos en una abraçada, que ha semblat bastant sincera, mentre tot plegat s'ho mirava l'ex cap d'estat argentina i ara vicepresidenta del país austral, Cristina Fernández de Kirchner, que fa quatre anys es va negar en rodó a entregar la banda i el bastó presidencial que ella deixava a Macri.

Normalitat institucional

Normalitat institucional poc habitual en una Argentina que s'ha acostumat des de l'arribada del kirchnerisme al poder el 2003 a la divisió política i a la confrontació agressiva entre kirchneristes i opositors, la coneguda al país com "l'esquerda", que ara vol tancar el nou president argentí. Precisament aquest dimarts Alberto Fernández ha apel·lat a la unitat entre tots els argentins per superar la greu crisi per la qual passa el país sud-americà.

"No hi ha pagaments de deute que es puguin sostenir si el país no creix. Per poder pagar, primer cal créixer", deixava clar el nou president en el seu primer discurs davant de l'Assemblea Legislativa. Missatge adreçat al Fons Monetari Internacional, que l'any passat va concedir a l'Argentina –llavors presidida per Macri– el préstec més gran mai atorgat per la institució multilateral de crèdit: 57.000 milions de dòlars, que l'Argentina, ara liderada per Fernández, ja ha deixat clar que no pot pagar i que vol renegociar.

Alberto Fernández també ha denunciat en el seu discurs presidencial el mal estat de salut en què es troba l'Argentina que rep: en " virtual default", assegurava. S'espera que la inflació per a finals del 2019 sigui de quasi el 60%, el país fa dos anys que no creix i el peso ha patit dues devaluacions brutals en un any i mig respecte al dòlar. Són alguns dels mals macroeconòmics d'aquesta Argentina que, amb capacitat per alimentar 400 milions de persones, està en emergència alimentària. A això s'hi han de sumar l'emergència sanitària i el fet que el 41% dels seus ciutadans viuen en la pobresa. I el més greu, que un de cada dos nens són pobres. "Els únics privilegiats [per la meva arribada al poder] seran els que han quedat atrapats en el pou de la pobresa. Quinze milions pateixen d'inseguretat alimentària en un dels majors països productors d'aliments. L'Argentina ha de posar fi a aquesta catàstrofe social", deixava clar Fernández.

Una de les grans incògnites que genera entre una part important dels argentins l'arribada al poder d'Alberto Fernández és quin paper jugarà realment en el dia a dia l'expresidenta argentina i ara vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner. Ja és també la presidenta del Senat i controlarà el poder legislatiu, en què el kirchnerisme té majoria a la cambra alta, però no a la baixa. El president Fernández ha deixat clar en reiterades ocasions que serà ell qui manarà, ja que el poble l'ha escollit a ell. El peronisme sempre s'ha arrenglerat darrere del cap d'estat, un moviment polític molt vertical que amb el seu retorn al poder demostra la seva elasticitat quasi 75 anys després de la seva creació.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF