Va ser un autèntic cop a l’Estat

La jornada de reflexió d’aquestes eleccions municipals i europees no serà dissabte que ve. Ha estat aquest dimarts. Amb les escenes que vam tenir al Congrés i al Senat per encetar la legislatura, vam poder rumiar durant hores molt llargues. La manera com els tres partits que s’han instal·lat més enllà de la dreta es van rabejar en quatre diputats i un senador que fa un any i mig que estan en presó provisional desafia els límits de la decència humana. Més ben dit, la traspassa. A cinc persones innocents fins que no es demostri el contrari, se’ls xiula, se’ls escridassa i se’ls convida a marxar. Tot això pel sol fet de ser a les Corts gràcies als vots de la gent. Quan els presos independentistes han de parlar -per prometre la Constitució per imperatiu legal- se’ls boicoteja amb uns espeternecs animals perquè no se’ls senti. A la dreta, l’ànim de revenja és absolut i descarnat. Al PSOE de maneres més dolces, la vicepresidenta Carmen Calvo té pressa per dir que s’haurà d’expulsar del Congrés Junqueras, Sánchez, Rull i Turull. La reflexió ja està feta. L’1 d’Octubre no va ser un cop d’estat. Dimarts va quedar clar, però, que va ser un cop a l’Estat. El veiem nerviós, fent tentines i maldant per aguantar-se amb mans balbes. Sap que si cau, una trencadissa de maluc a aquestes altures del conflicte podria ser definitiva.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF