8/6: El mal de les quotes

El ministre de Cultura no aporta al govern més que una esbiaixada notorietat mediàtica

Sempre s’ha dit que el problema de les quotes, per aconseguir l’objectiu imprescindible de la paritat, és que acaba havent-hi persones que arriben a un càrrec més pel seu gènere que pels seus mèrits. Em fa l’efecte que això li ha passat a Sánchez amb el seu govern. Mentre que totes les dones ministres que ha nomenat tenen perfils potents, amb trajectòries sòlides i sense que representin cap concessió al mercadeig, els homes que ha incorporat semblen posats amb calçador, per omplir una quota, masculina o el que sigui, o ser 'floreros' al costat de les seves companyes. La resurrecció de Borrell, amb un currículum ple de llacunes, sembla pura quota: la de l’unionisme extrem i, amb perdó, la juràssica. Encara més el ministre de Cultura, que no aporta al govern més que una esbiaixada notorietat mediàtica. Marlaska també té aquest punt de fitxatge efectista i dubtós. I em temo que Duque, que de ben segur que és una persona valuosa, hi arriba més per la fama com a astronauta que per aquesta vàlua. Allò que s’ha dit tantes vegades injustament de tantes dones, que eren al govern només per omplir quotes, es pot dir ara justament d’alguns homes. Sánchez ha fet un govern millor del que s’esperava. Les decepcions i els perills hi tenen nom d’home.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF