28/2: El delicte provat

Després dels interrogatoris a tots els encausats, diria que les acusacions els han aconseguit provar plenament un delicte: ha quedat demostrat que són independentistes. Ho han confessat nítidament. No tan sols que ho eren quan es van produir el fets, sinó que ho continuen sent ara, sense propòsit d’esmena: volen aconseguir la independència de Catalunya. És la seva vocació i és el seu programa. Les acusacions han fet moltes preguntes per aconseguir demostrar-ho, perquè saben que és el nucli real de la qüestió. El que han de provar. El judici va d’això. Violència? N’hi ha més en una vaga de taxistes. Malversació? S’han jutjat sense soroll casos per quantitats infinitament més grans. Desobediència? També el govern espanyol ha desobeït el Constitucional. El diferencial és l’independentisme. Perquè és el que toca el moll de l’os. Perquè per a una bona part del món polític, mediàtic i potser també jurídic espanyol el delicte de ser independentista inclou i multiplica tots els altres. Si ets independentista, tot el que fas és rebel·lió, tot el que gastes és malversació i tot el que decideixes és desobediència. Un cop provat l’independentisme, pot semblar que el judici hagi anat molt bé i que al final la sentència vagi molt malament.