12/1: Artur Mas

EscriptorQUAN ENCARA EL PRESENTAVEN com una mena de robot tecnocràtic i arrogant, una amiga que el coneix bé em va dir: “Artur Mas és una persona d’un enorme gruix humà, intel·lectual i moral, preparat, de primer nivell, més tímid que distant, culte i amb sensibilitat”. I després d’una petita pausa va afegir: “Ara, no sé si tot això serveix gaire per fer política”. Volia dir aquesta política, la d’aquests anys accelerats, convulsos i anòmals, carregats d’hostilitats. Les virtuts d’Artur Mas apunten més cap a l’administració eficaç que cap a la giragonsa política, més a la quotidianitat que a l’èpica, més a provocar l’admiració que l’empatia. I els esdeveniments van convertir en molt valuoses altres virtuts polítiques, des de la improvisació fins a la intuïció o la proximitat. En aquest sentit, Artur Mas no ha tingut mai sort amb els temps, amb el calendari. Però ha estat i és un polític important. Caricaturitzat i demonitzat, ha fet el trànsit entre dos mons: va començar a fer política dins de la lògica de la Transició i va acabar sent l’ariet contra aquesta mateixa lògica. Aquest ha estat el seu problema: ha provocat la rancúnia venjativa del primer d’aquests mons i el recel de vegades inquisitorial del segon. Però aquesta ha estat també la seva principal grandesa.