CELOBERT

Costa Brava Titànic

DIMARTS AL VESPRE la sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es va omplir per la presentació de SOS Costa Brava a Barcelona. Organitzada per Santiago Vilanova, hi participàvem tres membres de SOS Costa Brava i Agustí Serra, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori.

Escoltant les intervencions de Lydia Chaparro i Eduard de Ribot, vaig tenir una sensació de vergonya que feia temps que no tenia. Veure les imatges de la destrucció pura, dura i irreversible que estem vivint ara mateix fa plorar. De Ribot va comparar la situació actual de la Costa Brava amb el Titànic, i no va sonar gens exagerat. Mentre escric aquesta columna, la tala d’arbres a Begur continua.

En aquests mateixos moments s’està destruint un dels grans tresors paisatgístics d’aquest país. ¿Com desvincular-ho del moment polític que vivim? El paisatge és el nostre cos. Quina autoestima, quina força té un cos que per prostituir-se s’autolesiona i automutila? Qui es ven el cos és que ja s’ha venut l’ànima. Quan s’arriba al cos és que pel camí han hagut de caure moltes fronteres. D’ençà de l’1 d’Octubre i sobretot dels exilis, la frontera africana ha tornat a emergir als Pirineus, ben visible. La depredació és el recurs dels pobres i aquí estem venent-nos la matèria primera, la terra, als fons estrangers. La debilitat dels catalans és terrible, el que passa a la Costa Brava és una mostra més d’un país que s’arrossega en tots els àmbits.

Parlant del patrimoni urbà, Ruskin va escriure que “no tenim cap dret a tocar-lo perquè no és nostre. Pertany en part a aquells que van construir-lo i en part a totes les generacions de la humanitat que ens seguiran”. És una obvietat que tant val per als edificis valuosos com per a cada metre quadrat del paisatge d’una de les costes més riques, lluminoses i delicades d’aquest planeta, que ha tingut la desgràcia d’anar a caure en mans catalanes. Banalitzar el paisatge té conseqüències que transcendeixen la seva frivolització. La poca consciència del que estem permetent és un més de tants senyals alarmants que últimament vivim des del punt de vista de la salut moral de la nostra civilització. Que en aquests temps emergeixin el racisme, el masclisme i la inconsciència, hi està del tot relacionat.

Agustí Serra va aprofitar la taula per anunciar que avui s’aprovarà una moratòria urbanística d’un any per als primers cinc-cents metres de línia de la costa gironina. No cal dir que és un molt bon senyal per part de la mateixa Generalitat que permet l’ampliació de la C-32 o l’escampament de formigó per la badia de Sant Feliu de Guíxols.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF