Les tres E de Marta Rovira

BarcelonaÉs estrany , i potser per això efectiu, que s’utilitzin paraules d’Alfredo Pérez Rubalcaba per descriure Marta Rovira. Aquests dos són, probablement, els dos secretaris generals de partit més diferents del món. I això, probablement, és una hipèrbole, però la faig perquè em dóna la gana, seguint la recepta d’Eva Piquer.

Tot plegat em ve de la presentació que es va fer ahir a la Fàbrica Moritz: la del llibre Marta Rovira, cada dia més a prop. Qui vulgui saber més a prop de què i d’on ha pres l’expressió l’autora -Eva Piquer, precisament- que llegeixi l’obra, que despulla la secretària general d’ERC i la presenta com una dona emotiva i enèrgica, que s’angoixa, que plora i que se sobreposa.

Va ser Pilar Rahola, presentadora i coprotagonista de l’acte, la que va repescar una idea de Rubalcaba -secretari general de patró clàssic- per parlar de Rovira, secretària general “en construcció”. Diu la periodista i escriptora -i també exdirigent d’ERC- que un conseller li va dir un dia que Rubalcaba li havia dit que el procés català és de mal aturar perquè té tres E -ètica, estètica i èpica-, i que ell només té a mà la E d’Espanya, que està “ muy jodida ”. I Rahola troba que Marta Rovira encarna aquestes tres E de l’independentisme.

Rahola, com a presentadora, havia centrat l’atenció en l’inici de la vetllada, i després li tocava parlar a la protagonista del llibre. Entremig era el torn de l’autora. “Haig de parlar després de Pilar Rahola i abans de Marta Rovira, segur que passaré desapercebuda, o sigui que ho aprofitaré per dir el que em doni la gana”, va anunciar. I ho va fer. Ho va fer tant que, malgrat que es va veure que Rovira i Piquer s’han fet amigues, gairebé va acabar per queixar-se de l’excés de “virtuts” de la secretària general. “No hi ha manera de trobar ningú que en parli malament, vaig estar a punt de trucar a l’Alícia Sánchez-Camacho, però em feia mandra haver de buscar els micròfons als gerros”, va deixar anar.

Rovira va aguantar les lloances amb serenor, però se li va anar acabant a mesura que parlava ella. Tot i deixar clar que està agraïda a Piquer, si no diu que l’angoixa la idea que circuli un llibre sobre ella rebenta. De fet, va explotar, amb llàgrimes, a mig discurs. La van rescatar un aplaudiment -la sala, plena a vessar- i un “guapaaa!” digne de ser adreçat a una folklòrica.

Elles -les tres elles- eren a l’escenari. A primera fila de l’espai del públic hi havia alguns homes: marits, un president de partit i cap d’oposició, un conseller, un portaveu parlamentari... de més d’un partit. Després va caure alguna cervesa. Potser van brindar per les tres E.