Herois de xarxa: no és tan fàcil

Un cambrer de Madrid és l'últim heroi efímer creat per la xarxa. L'home no va fer res més que actuar com una persona durant els aldarulls de dimarts i les càrregues desenfrenades de la policia contra els manifestants del 25-S. Una multitud de càmeres ho van recollir. No n'hi ha dubte: es va enfrontar a la policia per impedir que entrés al local -ple de gent sospitosa que s'hi havia refugiat-, però també va adreçar-se als manifestants que hi havia al carrer per pregar-los -literalment, amb les mans agafades com si s'adrecés a Déu- que paressin de llançar pedres. Segurament tenia por però se la va menjar sense ni tan sols adonar-se'n: li va sortir així. L'endemà la xarxa embogia amb aquest "heroi del 25-S". Com va passar a Catalunya amb Raül Agné el dia que es va plantar en una roda de premsa a Osca perquè li posaven pegues per parlar català. Tampoc no va fer res més que comportar-se com una persona i fer el que li demanava el cos. La xarxa va fer la resta. Així de fàcil? No és tan fàcil. Si la xarxa s'enamora de tu, actua de manera immediata. És un subidón col·lectiu. Però primer se n'ha d'enamorar. I això passa quan, enmig d'una rutina diària de renúncies, de comportaments acomodaticis i de manca de valentia, sorgeix un personatge que actua amb normalitat. Ens meravella veure un individu que diu o que fa el que pensa encara que li pugui portar problemes. La gran majoria de gent ho deu trobar difícil i no ho fa. Això potser vol dir que som un desastre com a espècie però és així, amb excepcions molt celebrades. Després, les excepcions s'obliden ràpidament. Els herois duren menys que mai i la memòria és curta perquè tenim Google i no ens cal i perquè la xarxa necessita cada dia carn fresca -d'heroi, de corrupte o d'inútil- per devorar. Però almenys algú que s'ho mereix haurà tingut 15 tuits -o més- de glòria.