Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Deixeu-me creure en la manipulació

Passi el que passi, peti qui peti, hi una constant als trending topics de Twitter els diumenges a la tarda: #Bonhumor.com i coses del mateix estil (si se'n pot dir estil). Per si no fos prou depriment aquesta franja horària de la setmana, només falta caure en la temptació de mirar-se els tuits que hi ha darrere d'aquests TT, que deuen respondre a alguna mena de negoci absurd que mai aconseguiré entendre. Ahir la polèmica sobre la politització o no politització del lliurament dels premis Goya ocupava la majoria dels TT amb alguna vinculació amb l'actualitat i amb la vida real. Fins i tot amb aquesta competència tan dura -no hi ha res com una bona bronca ben polaritzada i facileta per atreure els espectadors-, coses com #Bonhumor.com i #ReconozcoQue, inassequibles al descoratjament, resistien amb valentia al rànquing. Servien mercaderia que de tan casposa potser resulta que algú la considera vintage i tot. Pensades genials com: "Quin és el colmo dels colmos? Perdre un imperdible", o bé "El sexe és hereditari, si els teus pares no en feien tu tampoc en faràs", o bé "Què té dos ulls i cent dents? Un cocodril. I cent ulls i dues dents? Un autocar del Imserso", o bé "El meu pare creu en la reencarnació, per això en el seu testament s'ho ha deixat tot a ell mateix"... Millor que no continuï. Com que la generació dels TT és un misteri, confesso que necessito creure en una mena de mà negra vinculada a interessos empresarials foscos i desconeguts que provoca l'èxit d'aquestes parides a la xarxa. Que difícil que és suportar la idea que la gran eclosió de la tecnologia ha servit perquè aquests acudits lamentables siguin el que més interessa a la gent . Prefereixo construir-me la fantasia que aquest panorama és el resultat d'una manipulació. Contra la manipulació es viu millor, així no ens hem de fer responsables de res.

Postveritat
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF