Moriu-vos però feu turisme
La Comissió Europea va presentar unes mesures encaminades a aixecar de manera gradual les prohibicions al turisme, amb una comunicació que defensava la necessitat que té tothom de “relaxar-se, descansar i respirar aire fresc”, així com de “posar-se al dia amb amics i familiars, dins el propi país o a través de les fronteres”. No parlava exactament de la necessitat de refer l'espai Schengen, com hauria estat potser més lògic, sinó dels bons motius que tenim tots per fer l'activitat que pel que sembla acaba donant sentit a les nostres vides: el turisme. Les recomanacions de Brussel·les xoquen amb els avisos de governs com el d'Alemanya o el Regne Unit (exportadors de turistes arreu d'Europa, i molt particularment a Balears i Catalunya), en el sentit que aquest estiu no n'hi haurà, de turisme britànic ni teutó fora de les fronteres respectives. Topen també amb mesures com la que entra avui en vigor a l'estat espanyol, de fer passar una quarantena de catorze dies a tothom que arribi d'un país estranger.
Hi ha, per tant, contradiccions entre Brussel·les i els estats membres de la Unió Europea a compte del turisme, però això és precisament a causa de la importància del turisme. D'alguna manera totes les autoritats (autonòmiques, estatals, supraestatals) intenten combinar l'exhortació a mantenir la màxima exigència i sentit de la responsabilitat pel que fa a la prevenció del covid-19 amb la promoció de l'activitat turística, ni que sigui a nivell intern. Protegeixi la seva salut i la dels seus, però faci turisme. Els súbdits del Regne d'Espanya som dels que estem més exposats a ser comminats, en un futur pròxim, a fer turisme gairebé com un deure patriòtic.
La idea que defensava aquesta setmana la Comissió Europea (aixecar els obstacles al turisme al més aviat possible) és en el fons la que comparteixen tots els governants, especialment els espanyols, i també aquells que aspiren a governar. José Luis Ábalos, encara dins el tram més estricte del confinament, ja era partidari de deixar entrar els alemanys amb residència (de luxe) a Balears, “perquè en gaudeixin”. Després va rectificar, però ara és el Govern Balear el que cedeix davant dels hotelers autoritzant-los a augmentar fins a un 15% les seves instal·lacions, carregant-se la seva pròpia legislació turística i urbanística. Les contradiccions afloren perquè, encara que ningú ho vulgui admetre, a cap governant se li acudeix res més que agafar-se al turisme per intentar sortir del pas.
La revolta del barri de Salamanca de Madrid és la d'uns pijos disposats a infectar-se (i a morir) a canvi de fer turisme. Els insurgents, no cal dir-ho, compten amb la benedicció de l'alcalde Almeida, de la presidenta Ayuso i del líder Casado, que ja ha avisat que, fins i tot en cas de rebrot, hem d'aprendre a conviure amb el virus (i fer turisme). L'episodi ens deixa una imatge digna de Billy Wilder: la d'un dels manifestants, reivindicant la seva llibertat (per fer turisme) a cops de pal de golf contra un semàfor. Qui pot aturar una força com aquesta?
