VISCA EL SISTEMA

1-O, absoluta falta de consideració

Això que escandalitzava Stephen King és exactament el que va succeir a Catalunya l'1-O

Aquest dimecres el novel·lista americà Stephen King s'exclamava a les xarxes: “¿Soldats armats contra manifestants pacífics? ¿Amb l'aprovació entusiasta del president? ¿Us enfoteu de mi?” Es referia, evidentment, a les mesures repressores adoptades per Donald Trump contra les protestes per l'assassinat de l'afroamericà George Floyd a mans de la policia, i concretament a l'amenaça trumpiana d'enviar l'exèrcit per aturar la mobilització ciutadana, amb tota la controvèrsia (també institucional, amb el Pentàgon contra el president) que ha desencadenat. Llegides des d'aquí, les paraules de Stephen King resultaven xocants, perquè això que l'escandalitzava (amb motiu) és exactament el que va succeir a Catalunya l'1 d'octubre del 2017. Amb l'única excepció que no es tractava de soldats, sinó d'agents de policia armats contra població civil indefensa, que votava pacíficament en un referèndum. I qui consideri que allò no era un referèndum, com a mínim haurà d'acceptar que era una mobilització ciutadana completament legítima. I pacífica. La policia els va inflar a cops de porra, cops de puny i coces. Seguint ordres del govern d'Espanya, i d'un president (Rajoy) que hi donava la seva aprovació entusiasta, en efecte. No ens cansarem de repetir que aquell va ser, i serà per sempre, un dels pitjors moments de la història de la Unió Europea.

Ara el jutge que investiga les càrregues policials de l'1-O s'ha negat a arxivar la causa, com pretenia la Fiscalia. El magistrat considera que aquell dia es va produir un ús excessiu de la força policial, que va causar “patiment físic i psíquic” als votants que en van sortir ferits. Concretament, diu que hi va haver una “absoluta falta de consideració”: és una manera elegant de dir-ho, tot i que hauríem de matisar que en realitat sí que els van prendre en consideració, però per apallissar-los.

Per altra banda, però, el jutge també admet (ho podeu llegir a la notícia de Montse Riart a Societat) que no té proves suficients per reconstruir l'escala de comandament que va fer possible aquell atropellament antidemocràtic. A la justícia li passa això, en un estat de dret: li calen proves per demostrar el que és obvi. El que és necessari, però, és que sigui així sempre. Que no es pugui condemnar ningú, i encara menys a presó, basant-se en mentides i falsos testimonis. Com els que van oferir, al judici de l'1-O, tots els membres d'aquesta cadena de comandament que el magistrat no pot inculpar per falta de proves. Els membres polítics: José Antonio Nieto, José Ignacio Zoido, Soraya Sáenz de Santamaría, Mariano Rajoy. Els membres policials: Ángel Gozalo, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya; Sebastián Trapote, cap de la Policia Nacional (i autor de la mort d'un tret per l'esquena, l'any 1974, de l'obrer de Badalona José Luis Herreros, de 29 anys); el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena. I, brillant amb llum pròpia, el coronel Diego Pérez de los Cobos, responsable màxim de l'operatiu de l'1-O i home d'honor, a pesar de no haver conegut mai ni tan sols la decència.

  • Etiquetes

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF