Una oportunitat que estem deixant perdre

Aprenguem a jugar fort amb la complexitat de la diversitat funcional

Tothom pot treballar i tothom ha de tenir l’oportunitat de fer-ho. Qualsevol jove que transita de l’escola al món del treball afronta un procés llarg i complicat que ens implica a tots, des de l’entorn familiar fins a les administracions, per aconseguir que la formació es converteixi en l’èxit educatiu: convertir-lo en part de la ciutadania que construeix la societat i la fa perviure. Què busquen els joves quan surten de l’escola? Que se’ls faci valer. I això, que a vegades sembla senzill, sovint es converteix en utopia per als col·lectius amb dificultats i barreres; ensopeguen amb constants bastons a les rodes que acaben donant per bo un mantra difícil de trencar: “no tothom és capaç”, “no tothom és vàlid”, “no tothom serveix”. I ens equivoquem en el fonamental: és des de la diversitat i la superació de la dificultat que construirem una societat per a tothom.

Però ho aconseguim? No. Segons dades del 2016 de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, els contractes signats per persones amb diversitat funcional (que aquell any van ser 13.730 a tot Catalunya) representen el 0,46% del total. Aquesta dada contrasta amb el fet que la població potencialment activa amb diversitat funcional a Catalunya representa el 5,5% del total de la població d'entre 16 i 64 anys.

Del total dels contractes, el 63% els fan centres especials de treball, i la resta empreses ordinàries.

El pas del jovent amb capacitats diverses a convertir-se en ciutadans de ple dret és màgicament dolorós

I tothom té dret a una feina i a la inclusió sociolaboral, des de l’equitat, i això ens obliga a oferir a les persones amb capacitats diverses flexibilitat i adaptació i, sobretot, a fer-ho des de la dignitat recíproca. Amb permís de Karl Marx, som les persones les que dignifiquem el treball, les que aportem valor a la feina que ens toca o decidim fer, sense ser una càrrega sinó l’instrument de creixement col·lectiu que compartim. És imprescindible promoure canvis de mirada anivelladora, de discriminació positiva, des del món laboral, perquè les feines productives adquireixin dignitat i qualitat. És alliçonador veure el grau de dignitat que adquireix la feina en un 'office' d’un restaurant, en un supermercat o en una empresa manipuladora quan la fan en Joan, la Raquel o en Christian, alumnes amb diversitat funcional que el juny passat van signar el seu primer contracte laboral a través de la nostra escola. L’Escola d’Educació Especial Xaloc de Sabadell, com tantes altres, ofereix eines tallades a mida, propostes formatives específiques, perquè infants i joves amb capacitats diverses puguin gaudir del dret a l’èxit educatiu i, finalment, de l’oportunitat de lluitar per la dignitat que suposa accedir a una feina i, evidentment, del dret a una justa qualitat de vida. Fa gairebé 50 anys que piquem pedra, 17 que ens dediquem a creuar el pont pels joves d’entre 16 i 21 anys cap al món laboral. Però ja heu vist les xifres globals, el bany de realitat, i és perquè com a societat no som conscients del que ens perdem.

El pas del jovent amb capacitats diverses a convertir-se en ciutadans de ple dret és màgicament dolorós. L’exigència i la solitud del repte –que han d’afrontar amb més dificultats que ningú–, i aconseguir, com a persones que se saben dins de la societat, que els tractin al món laboral de manera normalitzada fan que s’oblidin del que els limita i gaudeixin del que són capaços de donar. Aquest és un procés que ens il·lumina a tots. Fer aquest salt és difícil si les famílies i els entorns no fan també aquest canvi de mirada. I en aquest procés, de recerca permanent de l’equitat, hem d’esborrar del pensament col·lectiu el concepte de "minusvalidesa", de "valer menys que un altre".

En aquest viatge per construir una societat millor, no ens podem perdre els actius de tots els nois i noies amb capacitats diverses. Conjuntament, cal posar els fonaments dels espais de convivència i de ciutadania que, com a societat, ens mereixem. Hem d’aprendre de les diferències i trobar el millor context, l’adaptació més funcional, l’accés més fàcil, i aconseguir convertir aquests nois i noies entre tots en ciutadans i ciutadanes.

Deixem-nos de simplificacions i uniformitats, i aprenguem a jugar fort amb la complexitat de la diferència. És l’oportunitat que se’ns ofereix per aconseguir un món més just i millor. Hem de proveir dels suports adequats tots aquells nois i noies que tenen unes capacitats intel·lectuals diverses, amb certs límits, sí, però que tenen unes competències impressionants per superar entrebancs, i barreres en els diversos àmbits de la vida, també en el laboral. I si no s’aprofita la seva vàlua seran un preocupant passiu que acumularem i ens passarà factura.

EDICIÓ PAPER 23/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF