Quatre trajectòries de col·lisió per a l’economia mundial

NOURIEL ROUBINI
NOURIEL ROUBINI Professor d'Economia de la universitat de Nova York

En el clàssic joc del gallina, dos automobilistes corren directament l’un cap a l’altre, i el primer que es desvia per evitar el xoc és el perdedor. Però si cap es desvia, és probable que tots dos morin.

Avui al món es desenvolupen quatre jocs del gallina de caràcter geoeconòmic. En cada cas, si no es troba una solució abans del xoc, el resultat més probable serà una recessió global i una crisi financera.

El primer cas seria una guerra freda total entre els Estats Units i la Xina en els fronts comercial, monetari i tecnològic, que estendria l’actual desacceleració del sector de la fabricació, del comerç i de la inversió als serveis i el consum privat, i sumiria l’economia dels Estats Units i la global en una profunda recessió.

El segon cas, un conflicte militar entre els EUA i l’Iran, augmentaria els preus del petroli per sobre dels 100 dòlars per barril, i provocaria una estagflació (una recessió amb una inflació a l’alça). És el que va passar el 1973 durant la guerra de Yom Kippur, el 1979 després de la revolució iraniana i el 1990 després que l’Iraq envaís Kuwait.

El tercer cas és un xoc entre Boris Johnson i la UE pel Brexit, que per si mateix no crearia una recessió global, però sí, sens dubte, una recessió europea, que després tindria repercussions en altres economies. La creença habitual és que un Brexit dur comportarà una forta recessió al Regne Unit, però no a Europa, ja que el Regne Unit necessita més el comerç amb la UE que a la inversa. Creure això és ingenu. L’eurozona ja pateix una marcada desacceleració i una recessió industrial, i els Països Baixos, Bèlgica, Irlanda i Alemanya, que estan molt a prop de la recessió, depenen molt del mercat d’exportació al Regne Unit. Si la confiança empresarial de l’eurozona ja està afectada per les tensions comercials sino-nord-americanes, un Brexit caòtic faria vessar el got. Una recessió europea també afectaria indirectament el creixement global i podria provocar un episodi d’aversió al risc. Fins i tot podria comportar noves guerres monetàries si el valor de l’euro i de la lliura esterlina caigués massa enfront d’altres monedes (incloent-hi el dòlar nord-americà).

El quart cas, una crisi a l’Argentina, també podria tenir derivades al món. Si Alberto Fernández derrota el president Mauricio Macri i abandona el programa de 57.000 milions de dòlars acordat amb l’FMI, el país pot patir una repetició de la crisi monetària amb impagament de deute del 2001. Això pot portar a un procés més general de fuga de capitals des dels mercats emergents, que podria provocar una crisi en països molt endeutats com Turquia, Veneçuela, el Pakistan i el Líban, i complicar la situació de l’Índia, Sud-àfrica, la Xina, el Brasil, Mèxic i l’Equador.

En aquests quatre escenaris, les dues parts en pugna lluiten per mantenir l’honor. Donald Trump vol un acord amb la Xina per estabilitzar l’economia i els mercats abans de buscar la reelecció el 2020, i el president xinès, Xi Jinping, també vol un acord per aturar la desacceleració del seu país. Però cap vol ser el gallina, perquè això debilitaria la seva posició política interna i empoderaria l’altra part. No obstant això, si no s’arriba a un acord abans de final d’any, la col·lisió es tornarà més probable. El risc d’un mal resultat creix a cada minut que passa.

Trump va creure també que podia intimidar l’Iran abandonant el Pla d’Acció Integral Conjunt i mitjançant la imposició de greus sancions. Però els iranians van respondre amb una escalada de provocacions regionals, perquè saben que Trump no es pot permetre una guerra total amb l’encariment del petroli que comportaria. Com que cap de les parts vol donar el braç a tòrcer (i l’Aràbia Saudita i Israel inciten l’administració Trump a mantenir el pols), el risc de xoc és cada vegada més gran.

Potser inspirat per Trump, Johnson va creure ingènuament que podia utilitzar l’amenaça d’un Brexit dur per intimidar la UE i així arrencar-li un acord de sortida millor que el de May. Però el Parlament ha aprovat una llei contrària a un Brexit sense acord i ara Johnson es troba en dos jocs del gallina simultanis. Encara és a temps de trobar un acord amb la UE per al tema de la salvaguarda irlandesa, però la probabilitat d’un Brexit dur de facto també està augmentant.

Pel que fa a l’Argentina, totes dues parts fan postureig. Fernández vol un mandat electoral clar, i fa campanya amb el missatge que Macri i l’FMI són els culpables de tots els problemes del país. La capacitat d’influència de l’FMI és òbvia: si cancel·la el pròxim tram de 5.400 milions de dòlars i posa fi al programa d’ajuda, l’Argentina patirà un altre col·lapse financer. Però Fernández també té capacitat d’influència, perquè un deute de 57.000 milions de dòlars és un problema per a qualsevol creditor i el col·lapse argentí limitaria la capacitat de l’FMI per ajudar altres economies en dificultats. Com en els altres casos, una solució intermèdia honrosa és el millor per a tots, però la possibilitat de col·lisió i desastre financer no es pot descartar.

El problema és que per trobar aquesta solució les dues parts han de rebaixar tensions, però la lògica tàctica del joc del gallina recompensa el comportament temerari. Si faig que sembli que ja no tinc manera de desviar-me, a l’altra part no li queda més opció que desviar-se. Però si les dues parts llancen el volant per la finestra, ja no podran evitar el xoc.

La bona notícia és que en els quatre escenaris descrits cada part encara dialoga amb l’altra, o pot estar disposada a un diàleg sota determinades condicions honroses. La mala notícia és que encara estan tots molt lluny de qualsevol forma d’acord. A més, la barreja inclou uns egos enormes, alguns dels quals potser preferirien xocar a ser vistos com gallines. El futur de l’economia global penja de quatre jocs temeraris que tant poden acabar d’una manera com d’una altra.

Copyright Project Syndicate

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF