Domini altern i nines russes

Ahir al Parc dels Prínceps van jugar-se diversos partits en un. Una bogeria. Una muntanya russa de dominis i iniciatives que va acabar amb un caòtic 2-2 que ho deixa tot obert per a la tornada al Camp Nou. Com si l'anada dels quarts de final entre el PSG i el Barça fos una nina russa, anaven destapant-se capes de partits. Un de gegant durant la primera mitja hora i, després, infinits minipartits a dins, cada cop més petits i residuals. Totes les capes eren diferents i totes s'encabien l'una dins de l'altra. La primera, la inicial, va ser la més pensada, la més completa i, al darrere i provocades pels efectes d'aquesta primera fase brillantment tàctica, van anar apareixent altres petits partits. Els minuts finals van acabar sent les engrunes d'un matx esquitxat per un 0-1 un pèl injust, un 1-1 il·legal, un 1-2 de penal dubtós i un 2-2 de rebot.

De sortida, Tito Vilanova i Carlo Ancelotti van sorprendre amb dues decisions en l'alineació. El blaugrana va apostar per Alexis per ocupar la plaça del sancionat Pedro i, aprofitant la menor capacitat d'amplitud del xilè, va donar volada a les aventures de Jordi Alba per la banda esquerra. Com s'havia fet per remuntar contra el Milan, Villa va situar-se en punta per permetre a Messi jugar més alliberat a l'esquena del doble pivot rival. L'espai a la dreta es va reservar a Alves, tot i que el brasiler no va tenir tanta profunditat per fora com contra els italians. La presència de Pastore, amb tendència a moure's pels espais interiors, va treure la versió més combinativa d'Alves, que va convertir-se en una peça clau durant les triangulacions del Barça per dins.

En el bàndol francès, Ancelotti va deixar Verrati a la banqueta per apostar per Beckham. L'estratègia era aprofitar la precisió en llarg de l'anglès per connectar ràpidament amb Lucas Moura en banda dreta i sortir al contraatac. A aquest moviment s'hi afegien els automatismes habituals del PSG: transició passant per la qualitat de Pastore, passada llarga buscant el cap d'Ibrahimovic i la carrera a l'espai de Lavezzi.

El Barça va tenir problemes per controlar-ho durant la primera meitat. Busquets no va poder amb el suec en els duels aeris i, tot i que va permetre que Piqué estigués lliure per anar a les ajudes, va patir per ressituar-se després de la segona jugada. El Barça ho va reajustar al segon temps, quan ja es jugava a una altra cosa, deixant Busquets atent a les cobertures.

Més enllà dels problemes defensius que va evidenciar el Barça en la fase ofensiva del París Saint-Germain, el gran problema blaugrana va ser el fet que Busquets no pogués ser l'habitual pas de seguretat durant els atacs. A Iniesta i Xavi els va faltar sempre el suport vertical del migcentre de Badia i van haver de prendre més riscos durant la possessió. El PSG va sentir-se molt còmode durant 30 minuts. Fins al gol de Messi després d'una extravagant assistència d'Alves amb l'exterior.

La lesió de l'argentí va obligar a donar entrada a Cesc després del descans i el Barça va redibuixar-se en un 4-3-3 més clàssic, amb el d'Arenys com a fals nou i Villa d'extrem dret. El Barça va confiar en les seves llargues possessions per controlar l'avantatge, i el París Saint-Germain, aprofitant el buit anímic que va deixar Messi, va tornar-se més agressiu. L'entrada de Verrati i Menez va empènyer els francesos endavant i, fruit del caos i de la potència aèria de Thiago Silva, va embogir el partit amb l'1-1.