L’autofel·lació de Bertín Osborne
La idea dels homes de practicar-se una autofel·lació ve de lluny. A Egipte s’han trobat pintures que mostren homes contorsionats amb l’instrument a la boca. Segons la mitologia, el déu del Sol, Ra, després d’aconseguir-ho i d’escopir el semen a terra, va crear dos dels seus fills: la deessa Tefnut i el déu Shu. Més recentment, s’ha publicat que Marilyn Manson es va fer treure dues costelles per poder arribar-se a l’eina amb més comoditat.
Davant la impossibilitat de la immensa majoria de persones de practicar-se una autofel·lació sense desllorigar-se els malucs, el periodisme proporciona un succedani abominable: l’autoentrevista. Dilluns a Telecinco vam haver de suportar aquesta terrible pràctica egocèntrica amb Bertín Osborne. A Mi casa es la tuya l’actor Javier Quero caracteritzat de Bertín rebia el cantant a la seva pròpia casa i l’entrevistava. El primer minut ja va ser barroer: el fals Bertín ja duia les aixelles amarades de suor, li queien els pèls dels cabells postissos i la camisa tenia una taca d’oli. Osborne estava perplex davant del seu propi mirall. El seu doble l’horroritzava i mirava incòmode a algú que era darrere les càmeres. Però es moria de ganes d’exhibir-se davant l’audiència en tot la seva esplendor casposa de mascle alfa: la simpatia del burleta, l’enginy del farsant, el seductor caducat i tan bona persona com la seva demagògia es pugui permetre.
L’inici de la seva biografia no podia deixar més retratat el seu context. A la primera feina, el seu cap era corrupte. Va perdre la segona feina perquè l’empresa va tancar per implicació en tràfic de drogues. Després va treballar a Rumasa. Com a cantant, destaca que va actuar davant del capo més important del narcotràfic colombià. Bertín Osborne va fer tot el seu repertori de tòpics: fer gala del seu orgull patri i del seu pernil, afalagar la seva filla dient-li que estava molt bona i renegar de les dones: “Las mujeres son máquinas de reñir”.
El guió era nefast: Osborne va repetir totes les anècdotes que ja ha anat explicant als convidats del seu programa. La manca de nivell televisiu era evident perquè l’autèntic Osborne i el fals no sabien determinar quina relació establir entre ells ni el grau de coneixença. La resta de persones amb qui interactuaven, tampoc: tractaven el clon com a real i no sabien quin rol atribuir a l’autèntic. L’actor Javier Quero va perdre el paper de seguida. L’admirador que porta a dins es va menjar el personatge. Va acabar exercint de fan servil. Mentre li preparava una paella, el vapor li anava desintegrant el maquillatge i el perruquí.
Tres-cents mil catalans van fer Bertín Osborne líder d’audiència a Catalunya, però el programa va fer el seu mínim històric a Espanya. Bertín va constatar que la versió televisiva d’una autofel·lació li va fer mal a la ronyonada i no li va proporcionar el gust que esperava.
