La reforma local: més eficiència?

L'avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local presentat pel govern central pretén millorar l'eficiència amb què es presten els serveis públics municipals. Si bé és cert que es necessita una reforma de l'administració local, no conec cap estudi o informe fet des del món acadèmic o per experts que aconselli el que estableix aquesta normativa pel que fa al traspàs de serveis a les diputacions. En concret, l'avantprojecte proposa que per cada servei que ha de prestar un ajuntament es calcularà el cost estàndard (que ve a ser un cost mitjà) i es compararà amb el cost real en el que incorre el municipi. Si el cost real és superior al cost mitjà i el municipi té menys de 20.000 habitants, la competència serà traspassada a la Diputació.

Aquest aspecte de la normativa és totalment inviable. Primer, perquè no hi ha pràcticament cap municipi que porti una comptabilitat de costos, cosa que implica que no es pugui saber quant costa a cada ajuntament cadascun dels serveis que presta, i menys encara als municipis petits. Segon, tot i que s'arribés a conèixer aquest cost, hi ha característiques específiques de cada municipi que influeixen de manera decisiva en el cost d'aquests serveis. Estem parlant d'enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment d'aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies públiques. Són serveis que han de prestar tots els ajuntaments i, a mesura que augmenta la seva població, augmenta el nombre de serveis que han de prestar. Doncs bé, a ningú no se li escapa que el cost d'aquests serveis depèn en la majoria de casos de les característiques físiques, orogràfiques, geogràfiques i urbanístiques del municipi. No és el mateix prestar la recollida de residus a un municipi amb un únic nucli que a un municipi disseminat o amb urbanitzacions. Altres variables que poden influir en el cost d'un determinat servei és el fet que s'utilitzi de manera molt intensa en uns determinats mesos de l'any. És el cas dels municipis turístics, en què els costos són molt estacionaris i necessiten una infraestructura i uns serveis per donar resposta als mesos de més demanda, mentre que la resta de l'any queden en part ociosos. A més, es pot donar el cas que hi hagi municipis que tinguin una elevada capacitat fiscal (obtinguin molts ingressos per IBI o IAE) i vulguin i puguin financerament prestar els serveis amb una elevada qualitat i, per tant, amb un cost més elevat que l'estàndard. La qüestió és, en tots aquests casos: ¿té sentit traspassar aquests serveis a les diputacions? ¿Realment les diputacions els podran prestar amb més eficiència?

Les diputacions són administracions que engloben una àrea geogràfica massa gran per prestar de manera eficient aquests serveis i, a més, haurien de prestar els serveis a un nombre molt alt de municipis. Malgrat que aquesta normativa sembla que no s'aplicarà a Catalunya -ja que la Generalitat té assumides aquestes competències-, l'exemple ens serveix per veure el despropòsit que suposa aquest avantprojecte. A la província de Lleida hi ha 231 municipis i només la ciutat de Lleida té més de 20.000 habitants: els 230 restants són susceptibles que se'ls pugui treure algun dels serveis que presten i es traspassi a la Diputació. La qüestió que ens plantegem és: ¿la Diputació de Lleida té capacitat per prestar els serveis obligatoris als 230 municipis de manera més eficient que els mateixos municipis? I més encara, haurà de prestar a cada municipi el servei que tingui un cost superior a l'estàndard. Per tant, a uns municipis haurà de prestar l'abastiment d'aigua, a d'altres l'enllumenat públic, a d'altres la pavimentació dels carrers, etc.

Però això no és tot. Cal tenir en compte que les diputacions no estan especialitzades a prestar serveis, sinó que les seves principals funcions són assistència i suport tècnic, econòmic i tecnològic als municipis. En aquests moments, les diputacions no tenen ni els mitjans necessaris per prestar aquests serveis ni l'experiència per fer-ho. També cal reivindicar un fet bàsic i fonamental com és que els ciutadans exerceixin un control sobre els polítics que han de gestionar els serveis públics. Aquesta és la manera d'aconseguir més eficiència en la despesa pública. Cal ressaltar que el govern de la diputació (president i diputats) no és escollits directament pels ciutadans sinó que es tracta d'un òrgan d'elecció indirecta que escullen els regidors municipals. ¿Com valoraran els ciutadans l'acció de govern d'aquesta administració si no en poden escollir el govern? Com poden comprovar, és un autèntic despropòsit.