La pandèmia i el cervell (i 2)

Aquest article és la segona part d’una sèrie de dos articles. La primera part es va publicar ahir i es pot recuperar a l’Ara.cat

La pandèmia i el cervell (1)

Amés de la malaltia en si mateixa, el confinament ha suposat una font d’estrès per a una part important de la població. A tots ens va esglaiar la sobtada i inesperada paralització de tota l’activitat econòmica, el tancament de centres educatius i el confinament de tota la població durant mesos. De fet, ja hi ha diversos estudis que analitzen l’impacte psicològic de la quarantena a la Xina (Wang, Pa et al., 2020) i permeten resumir les principals variables implicades en l’impacte psicològic, com ara: la por a la infecció per virus i malalties, la manifestació de sentiments de frustració i avorriment, la por a no poder cobrir les necessitats bàsiques, no disposar d’informació i pautes d’actuació clares o la presència de problemes de salut mental previs, entre d’altres. També l’estigma i rebuig social, en el cas de p ersones infectades o exposades a la malaltia, pot ser un motiu d’estrès i mala adaptació. L’anàlisi dels efectes de la quarantena durant el brot del 2003 de la SARS a la Xina i al Canadà o el brot d’Ebola del 2014 a l’Àfrica mostren efectes psicològics negatius, incloent-hi símptomes d’estrès posttraumàtic, confusió i tendència a estar més irascible després del confinament.

A Espanya, el malestar psicològic ha augmentat de forma general. Un 46% de la població admet patir aquest problema, segons un estudi de la Universitat del País Basc i les universitats de Barcelona, Múrcia, Elx, Granada i la UNED, que també afirma que les dones, els més joves i els que han tingut símptomes o han desenvolupat la malaltia són els més afectats. D’altra banda, el 43% dels enquestats diuen haver experimentat símptomes propis d’un quadre depressiu (pessimisme, desesperança, etc.), el 45% canvis d’humor, el 47% propensió a la irritabilitat i l’enuig i el 49% admeten patir pèrdua de vitalitat i energia. Per descomptat, no es tracta només dels efectes directes del virus, moltes persones estan molt preocupades i angoixades per la situació econòmica, ja que han perdut la feina, han hagut de tancar el negoci o han patit grans pèrdues. A Espanya els rebrots estan provocant reaccions de por, però també d’enuig i malestar davant la possibilitat d’un nou confinament.

El confinament ha canviat, a més, les nostres relacions socials i la nostra manera de comunicar-nos. Evidentment el distanciament social, encara que eficaç per frenar la propagació del covid-19, no és gens fàcil per a un cervell com el nostre, dissenyat per a la socialització. Cap altra espècie té interrelacions tan riques i complexes com nosaltres, per això el confinament ha aguditzat el nostre enginy i hem “descobert” noves estratègies per estar amb els nostres amics i familiars. Fins i tot molts que segurament mai no havien utilitzat sistemes telemàtics com Zoom o Skype han après durant aquest període a fer-los servir. Sobretot als que han tingut familiars malalts o han patit la pèrdua d’éssers estimats, qualsevol forma disponible de comunicació els ha proporcionat alleujament i ajuda. I és que la connexió i el suport social no només ens produeixen satisfacció, gràcies a l’activació del sistema cerebral de recompensa, sinó que, a més, tenen efectes en tot l’organisme. D’aquesta manera, diversos estudis suggereixen que les relacions socials milloren la resposta del sistema immune, redueixen la inflamació i mitiguen l’estrès. D’altra banda, el confinament i el tancament dels col·legis ha estat també per a molts pares una oportunitat per passar més temps i conèixer millor els seus fills, i aquest és un dels efectes covid-19 que seria molt positiu mantenir.

L’espectacular propagació de la pandèmia ha suposat una garrotada per al nostre sistema social, sanitari i científic, però també una cura d’humilitat. Estàvem tan embadalits amb els avenços científics i tecnològics que a passos de gegant estan canviant el món tal com el coneixem, que havíem perdut la consciència de les nostres pròpies limitacions i debilitats. La pandèmia també ens ha fet despertar. Ens ha fet ser conscients que hi ha altres maneres de treballar, de relacionar-nos. Ha fet aflorar la solidaritat a totes les escales, des dels veïns fins a les empreses. El desafiament que encara suposa aquesta pandèmia exigeix aprendre a treballar units per protegir les persones i crear una societat millor i més resilient.

No obstant això, malauradament, la pandèmia no ha aconseguit que els polítics es posin a treballar per als ciutadans en lloc de seguir buscant vots. A més, s’entreveu una crisi que farà encara més insalvables les desigualtats socials. I és que els humans tenim gens per al millor però també per al pitjor i al costat de les mostres de solidaritat continua havent-hi menyspreables exemples de baixesa. Tenim una clara oportunitat d’imaginar el futur i transformar-lo entre tots. Aprofitem-la.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF