En els primers dies del 2014, la televisió pot entomar encara el tòpic malnom pejoratiu de la caixa tonta, però ja no pot respondre amb la fascinació de la suada màgia que el receptor semblava posseir encara no fa trenta anys. Seria suïcida elogiar la bondat de l'època bicanal quan les desenes d'empreses que avui omplen l'èter de continguts són incapaces d'absorbir, en condicions dignes, les denses remeses estivals de llicenciats. Però és complicat que, ara que el públic infantil fa zàping entre quatre canals amb una programació expressament dissenyada per a ells, no esbossem un somriure amarg pel cerimonial, ja oblidat, que implicava veure la televisió.
El vell lema de Ludwig Mies van der Rohe, "menys és més", adquireix un sentit catòdic. Un dels rituals associats amb els anys analògics era el de la sintonització, sovint facilitada per la carta d'ajust. Existeix a Anglaterra la Test Card Society, una societat de teleespectadors entregada a l'estudi, la taxonomia visual i musical i la defensa d'aquesta ajuda tècnica. Carole Hersee, filla del tècnic de la BBC que va decidir fotografiar-la i introduir-la en la primera carta d'ajust en color al Regne Unit, és gairebé un objecte de culte, com les Trade Test Transmissions, filmacions en color que, finançades per grans empreses, s'emetien en horari comercial perquè les botigues d'electrodomèstics demostressin in situ les virtuts de la policromia.
L'historiador social Joe Moran ha publicat un llibre preciós, Armchair nation [La nació del sofà], en el qual teixeix la història de la televisió al Regne Unit a través de l'observació dels hàbits populars davant l'aparell. L'autor estableix un any clau per a la consolidació del mitjà: el 1953, el de la televisada coronació d'Elisabet II però també el de la Matthews Final, la remuntada del Blackpool de Sir Stanley Matthews i Stan Mortensen sobre el Bolton Wanderers a l'estadi de Wembley, en la final de la Copa anglesa. Moran retrata l'ambient dels salons en penombra, on amics i saludats es van reunir per veure la retransmissió, i cita un dels assistents, el futur periodista John Moynihan: "[Amb el gol del 4 a 3] homes fets i drets agafaven coixins i els abraçaven contra la seva panxa [...]. La petita pantalla s'omplia de jugadors del Blackpool abraçant-se, i nosaltres també ens abraçàvem".
Màgia esvaïda
Els esdeveniments del 1953 van revelar el poder de la tele per despertar l'empatia dels espectadors però també per bastir un espectacle per se. Quan la competència es va multiplicar, l'embolcall va adquirir una rellevància cada cop més propera a la del simple relat audiovisual del fet. En el seu inici, sense drets per a grans competicions, l'ESPN va arrossegar milions de teleespectadors al bàsquet universitari amb un seguiment, per quantitat i per qualitat, inèdit.
Avui, la màgia del fet televisiu es pot haver esvaït, però la força del mitjà sobre el televident roman intacta. Aquests dies s'ha disputat, a Londres, el campionat del món de dards, retransmès per Sky Sports i la BBC. El gegantí saló de l'Alexandra Palace era ple com un ou, encara que cap dels assistents tingués una visió clara de la diana. La majoria, però, lluïen disfresses estrafolàries, i exhibien pancartes en què s'havien escrit obscenitats, noms de localitats remotes i peticions de matrimoni. Tot es mostrava per televisió entre sèrie i sèrie de llançaments, vista a pantalla partida, amb el primer pla del llançador i el pla detall de la diana, amb zoom in cap a l'espai del triple 20 si hi havia l'opció de sumar 180 punts en una sola tirada. Quan això succeïa, un animador amb veu tan ronca com variada en inflexions cantava el one eighty d'una manera que escampava l'eufòria a la sala, com mostrava la passada d'una grua sobre el públic embogit. La infografia calculava la combinació que li calia a cada jugador per guanyar. Així, l'amanida, amb molts ingredients ben picolats, era d'una ingesta plaent. I així, un duel entre el Hull City i el Crystal Palace pot semblar més atractiu que qualsevol altre partit de mitja taula de qualsevol altra lliga de futbol, potser amb l'excepció de la Bundesliga alemanya.
