El PSOE concentra el vot i allunya la dreta

Les enquestes mostren que el creixement dels socialistes impediria un tripartit de dretes

JORDI MUÑOZ
JORDI MUÑOZ Professor de ciència política a la Universitat de Barcelona

Encarem l’última setmana abans de les eleccions amb un escenari substancialment diferent del que hi havia en el moment en què es van convocar, el 15 de febrer. Llavors, la hipòtesi principal era una majoria de la dreta amb el PP, Ciutadans i Vox. Però sembla que aquell espantall hauria fet el seu efecte i una part de l’electorat ha reaccionat davant d’aquesta hipòtesi i ha acabat per allunyar-la.

Si agreguem les enquestes que s’han publicat, ens podem fixar en la tendència que dibuixen en conjunt. Tot i que agregar-les no corregeix els possibles errors si els cometen totes les enquestes en la mateixa direcció, sí que ens permet augmentar la precisió de les estimacions i netejar-les dels errors particulars de cada una. En un context tan volàtil com aquest, és una estratègia més adequada que fixar-se en una de sola.

Aquesta estimació indica que, des que Pedro Sánchez va anunciar les eleccions, el PSOE ha guanyat gairebé quatre punts d’intenció de vot i ha passat del 25% al 29%. Sembla que el PSOE està concentrant molt vot al seu voltant. Per això, possiblement, aquest creixement coincideix amb una baixada dels partits que té més a prop. Podem ha perdut gairebé dos punts. Però és Ciutadans el que està patint un desgast més significatiu: ha perdut tres punts i ara ja és al 14% d’intenció de vot. El PP, en canvi, mostra força estabilitat i Vox ha anat fent pujades i baixades, però es manté entre el 10% i l’11%.

La concentració de vot en el PSOE hauria contribuït a allunyar la hipòtesi d’un tripartit de dretes. Tanmateix, podria tenir un efecte pervers, perquè si Podem se situa per sota dels percentatges que permeten obtenir representació a les províncies petites (al voltant del 10% a les de 6 diputats, del 13% a les de 4 i del 15% a les de 3), es poden perdre molts vots d’esquerres, cosa que escoraria el Parlament cap a la dreta.

En tot cas, els efectes de la llei electoral no són l’única font d’incertesa. En aquest moment de tanta fragmentació política és fàcil que es produeixin encara moviments dins dels blocs ideològics, i fins a l’últim moment és difícil predir com quedarà exactament el repartiment de vots dins dels diversos espais.

Pel que fa a l’escenari de Catalunya, disposem de moltes menys dades: només s’han publicat quatre enquestes amb mostres representatives de Catalunya. I hi ha fortes discrepàncies, sobretot pel que fa als resultats del PSC, que algunes enquestes situen en primer lloc amb fins a 18 diputats mentre que d’altres el col·loquen per darrere d’ERC amb entre 11 i 14 escons. Sembla, doncs, que l’última setmana pot ser important també per determinar qui guanyarà les eleccions a Catalunya.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF