PANDÈMIA

“El mercat negre ens ha salvat la pell”

Els consumidors de cànnabis per a ús terapèutic reclamen que els clubs puguin tornar a obrir

El BOE descriu fins al mínim detall quins són els negocis que poden obrir i de quina manera ho han de fer durant les diferents fases del desconfinament. Determina, per exemple, si un viver pot tornar a vendre flors i plantes durant la fase 1 i fixa totes les condicions que ha de complir per fer-ho. Però l’ordre ministerial, publicada el 16 de maig, no diu ni una sola paraula dels 1.000 clubs de cànnabis que hi ha a l’Estat. ¿Poden obrir o no? La pregunta, de moment, no té resposta i deixa el sector desprotegit.

Davant d’aquesta situació, algunes d’aquestes associacions han decidit que no esperaran més i obriran demà, assumint el risc. D’altres prefereixen seguir tancades. Mentrestant, els socis d’aquests clubs ja fa nou setmanes que no poden retirar cànnabis ni cap dels seus derivats. Per als consumidors lúdics es pot considerar un contratemps menor en un context de tantes privacions, però per als socis terapèutics, els que compren cànnabis per reduir algun tipus de dolor, és un problema majúscul. “Jo pateixo endometriosi i els dolors són insuportables”, explica la Cristina, psicòloga de la Garriga. Ella ja fa tres anys que consumeix cànnabis i, encara que no li estalvia tots els dolors, està encantada perquè no ha trobat res millor. S’ha sotmès a operacions i ha pres tots els calmants que li va receptar el metge, però no li acabaven de treure el dolor i, a sobre, la deixaven molt adormida. Fins que un metge li va deixar caure: “Per què no prens marihuana?” Ella la pren fumada, però el que inhala només té cannabidiol (CBD) i no tetrahidrocannabinol (THC), el component psicoactiu que col·loca. Quan va saber que s’acostava el confinament va ser previsora i va comprar més dosis. Però ja se li han esgotat i el dolor s’ha despertat. És especialment intens els dies abans de la regla i acaba fins ben bé quatre dies després del període. De moment està prenent calmants. “No sabria on anar a comprar marihuana, no conec a ningú que en vengui i voldria evitar aquesta situació”, diu preocupada, però reconeix que “depèn del que triguin a obrir” potser sí que en començarà a buscar.

Qui no ha tingut tants miraments és el José Luis, veí de Torredembarra. A casa seva la prenen ell, que pateix reuma i artrosi, i la seva dona, la Maribel, que pateix esclerosi múltiple. Per a ells dos la marihuana és fonamental: “Ja fa tres anys que prenc el mateix, una dosi personalitzada que té molt més CBD que THC i em va molt bé”, explica la Maribel. Ella, en lloc de fumar-la, la pren convertida en oli. Quan van veure que es quedaven sense existències van començar a trucar a coneguts per si algú en tenia, però tothom es trobava en una situació similar. A l’assabentar-se de les trucades, la seva filla els va explicar que coneixia un noi que en venia, un camell. “Estic totalment en contra del mercat negre, però soc realista i he de reconèixer que ens ha salvat la pell”, diu el José Luis. Així és que va quedar amb el noi i va comprar l’herba. Reconeix que no té res a veure “tractar amb una persona que està investigant per trobar una bona teràpia que amb algú que no en té ni idea de salut”, però la necessitat era massa intensa. “Necessitem que obrin els clubs durant l’estat d’alarma”, diu.

Isabel Jiménez, veïna de Centelles, també s’ha buscat la vida davant la situació. Ella en consumeix perquè fa un any li van diagnosticar un càncer de pit. Per combatre’l s’ha hagut de sotmetre a sessions de quimioteràpia i radioteràpia que la deixaven baldada. El metge li va receptar fàrmacs però li provocaven somnolència i tampoc l’ajudaven tant. Finalment va trobar una associació a Granollers (Cannallers) i ho ha anat provant “fins a trobar la mesura justa”. Els vòmits, les llagues a la boca o les nits sense dormir han desaparegut gràcies a les infusions que es pren amb l’oli de cànnabis. “Som malaltes i tenim tot el dret a tenir accés a teràpies sense haver de recórrer al mercat negre i patir l’estigma”, reivindica. Per tornar a elaborar l’oli del qual està tan contenta ha aconseguit cànnabis “gràcies a una veïna que en cultiva”. La Isabel reclama “un debat amb fonts científiques, ni polítiques ni dels clubs”, perquè es comprovi l’eficàcia d’aquests tractaments.

El metge mallorquí Joan Carles March, que ha sigut director de l’Escola Andalusa de Salut Pública, apunta que el cànnabis medicinal “no cura el càncer, però sí que pot treure molts dolors, les nàusees i ajuda a tenir una millor qualitat de vida”. “A alguns joves el cànnabis els pot afectar negativament, però és que l’ús medicinal no té res a veure amb això”, explica March. Segons diu, aquests tractaments, són positius per a “pacients terminals, amb esclerosi múltiple, malalts de càncer o amb altres tipus de dolors”.

Denúncies contra l’Estat

L’advocat Martí Cànaves, del despatx DMT, ha tramitat el requeriment de diferents clubs d’alguns municipis com Barcelona, la Garriga o Badalona perquè es consideri “essencial” el servei que ofereixen aquests locals. La negativa o la falta de resposta “pot derivar en demandes individuals”, avisa. Cànaves recorda que l’article 51 de la Constitució demana que cal garantir “la defensa dels consumidors i dels usuaris”.

EDICIÓ PAPER 06/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF